En comparació amb individus de la mateixa edat, els esportistes semblen tenir un major risc de mort sobtada cardíaca. S'estima que entre els esportistes de menys de 35 anys d'edat la incidència anual de mort sobtada cardíaca és de 0,7 a 3,0 per 100.000 atletes. Els esportistes majors presenten una incidència de mort sobtada cardíaca més elevada, i en aquest subgrup els principals factors de risc són l'edat i la intensitat de l'exercici realitzat.

En els esportistes joves les principals causes de mort sobtada cardíaca són els trastorns aritmogènics hereditaris (miocardiopaties i canalopaties), i la malaltia coronària (congènita i adquirida). Les dades del Registre de mort sobtada en Atletes Nord-americans mostren que les cardiopaties causals més freqüents trobades en esportistes de menys de 40 anys són la miocardiopatia hipertròfica (36%), les anomalies congènites de les artèries coronàries (17%), la miocarditis (6 %), la displàsia aritmogènica del ventricle dret (4%) i les canalopaties (3,6%). En canvi, en els esportistes de més edat la malaltia coronària ateroscleròtica passa a ser responsable de més de la meitat dels casos.

S'ha comprovat que els reconeixements preventius són eficaços en la prevenció de la mort sobtada cardíaca. Aquests reconeixements han de ser enfocats a la detecció de les malalties que més freqüentment generen aquest problema.

A la XV Edició de la Mitja Marató de Madrid 509 participants (434 homes i 75 dones) van contestar una enquesta de salut cardiovascular. Se'ls va preguntar per símptomes cardiològics a l'esforç, valoració metge-esportiva prèvia, i proves complementàries realitzades (ECG basal, prova d'esforç i ecocardiograma).

El 48,1% dels enquestats va manifestar no haver-se realitzat mai un reconeixement mèdic per a la pràctica esportiva. D'altra banda, 90 corredors (17,7%) van manifestar haver presentat durant l'exercici dolor toràcic, palpitacions, mareig intens, o pèrdua de consciència. L'anàlisi d'aquest subgrup "possiblement simptomàtic" va mostrar que el 52,2% no s'havia realitzat un reconeixement mèdic per a la pràctica esportiva, el 13,3% mai s'havia realitzat un electrocardiograma, i el 57,8% mai es va realitzar ni una prova d'esforç ni un ecocardiograma.

Els esportistes solen considerar-se subjectes sans, infravalorant els seus símptomes. Tot i que en la nostra societat estigui augmentant la participació en curses populars cada vegada més exigents, els esportistes no segueixen un adequat control de la seva salut cardiovascular, sotmetent-se a esforços físics extrems sense haver comprovat abans si el seu cor està preparat per suportar-los. El problema és que la població no és conscient que hi ha cardiopaties de curs asimptomàtic que en ser sotmeses a un esforç físic extenuant poden desencadenar complicacions fatals.

L'exercici físic no perjudica la salut, però pot posar de manifest malalties cardíaques ja existents que fins llavors s'havien mantingut asimptomàtiques. L'expressió més dramàtica és la mort sobtada produïda durant la pràctica esportiva o l'exercici físic intens, i pot ocórrer en totes les franges d'edat, i afectant tant a esportistes de nivell competitiu com recreacional.

La gran majoria de les malalties cardíaques silents que poden generar complicacions durant l'activitat esportiva poden diagnosticar-se mitjançant una revisió cardiològica preventiva relativament senzilla i no invasiva.

Aquest reconeixement està dissenyat i dirigit per un metge especialista en Cardiologia, i comprèn la realització dels procediments següents:

  • Visita inicial: Realitzada per un cardiòleg a on s'obté la història clínica del pacient, i es realitza un examen físic cardiovascular
  • Electrocardiograma basal de 12 derivacions
  • Ecocardiograma-Doppler per tal de descartar la presència d'alguna cardiopatia estructural de risc
  • Prova d'esforç màxima en cinta rodant per descartar la presència de patologia isquèmica cardíaca i per conèixer la condició física de l'individu
  • Visita final comunicant els resultats del reconeixement, aportant consell mèdic sobre la pràctica esportiva i sobre la conducta a seguir en funció de les troballes observats. En cas de ser necessari, en aquesta visita final podria recomanar realitzar algun examen addicional en funció de les troballes observats (espirometria, anàlisi de laboratori, TC coronari, ressonància magnètica cardíaca,...).

Horari:

Es realitza els dijous al matí a primera hora amb lliurament de resultats i consell mèdic el mateix dia al migdia.

Atenció preferencial.

Contacte general (centraleta): 933 221 111