Afrontar la pèrdua: com gestionar el dolor emocional i el procés de dol
Perdre un ésser estimat és, sens dubte, una de les experiències més doloroses que podem viure. L’absència sobtada o esperada d’algú proper, no només deixa un buit físic, sinó també un impacte emocional profund que pot afectar la salut mental i el benestar diari. Acceptar aquesta pèrdua i aprendre a conviure-hi és un procés que requereix temps, comprensió i, en molts casos, acompanyament psicològic.
«El dol és un procés natural, necessari i profundament humà. No existeix una fórmula exacta per viure’l, perquè cada persona sent i afronta el dolor de manera diferent», explica Rocío Rosés, directora de l’Institut de Salut Mental del Centre Mèdic l’Eixample Sagrat Cor. Comprendre aquest procés és clau per evitar que es converteixi en un bloqueig emocional o derivi en problemes de salut més greus, com la depressió o l’ansietat.
El dol: una muntanya russa d’emocions
El dol és la reacció emocional i psicològica davant d’una pèrdua significativa. Tot i que cada persona viu el procés de manera diferent, els especialistes coincideixen que hi ha fases comunes que solen aparèixer, encara que no sempre de manera lineal: negació, ira, negociació, tristesa i acceptació.
Segons Rosés, aquestes etapes «no són obligatòries ni universals, i tampoc hi ha un temps fix per superar-les. És important permetre’ns sentir cada emoció sense jutjar-nos, ja que la tristesa, la ràbia o la incredulitat són respostes normals al dolor».
El dol no només afecta aquells que han perdut un ésser estimat per defunció. També pot aparèixer després d’una separació, una pèrdua de feina, un canvi dràstic de vida o fins i tot la pèrdua de la salut. En qualsevol cas, el procés emocional és complex i exigeix un treball personal que pot necessitar suport professional.
Acceptar el dolor per poder guarir
Un dels errors més comuns és intentar ignorar el dolor o minimitzar-lo, ja sigui per no preocupar els altres o per por d’afrontar la realitat. L’especialista subratlla la importància d’acceptar les emocions: «Negar el dolor només en retarda el procés. Afrontar la tristesa, parlar-ne i compartir el que sentim amb persones de confiança ajuda a alliberar aquesta càrrega emocional i a començar a refer-nos».
Rosés també assenyala que cada persona troba la seva pròpia manera de transitar el dol. Algunes es refugien en l’escriptura, altres en la música, l’esport o l’espiritualitat. L’important és que aquestes eines ajudin a canalitzar el dolor i no a amagar-lo.
Cercar suport: la clau per no caminar sol
L’acompanyament emocional és fonamental en aquest procés. Comptar amb el suport de familiars, amics o fins i tot grups d’ajuda pot marcar la diferència. «Parlar de l’ésser estimat que hem perdut, recordar bons moments i expressar el dolor sense por és sanador», comenta Rosés. Tanmateix, també és important saber detectar quan el dol esdevé patològic.
«Si després de diversos mesos la persona sent que no pot reprendre la seva rutina, que el dolor és tan intens que bloqueja la seva vida, o apareixen símptomes com l’aïllament, l’insomni o pensaments negatius constants, és recomanable cercar l’ajuda d’un professional de la salut mental», adverteix la psicòloga.
En aquest sentit, des del Centre Mèdic l’Eixample Sagrat Cor recorden que demanar ajuda no és un senyal de debilitat, sinó un acte de valentia i autocura.
Ritualitzar el comiat
La psicòloga també destaca el valor dels rituals, que tenen un pes simbòlic i terapèutic en el procés de dol. «Els rituals —com acomiadar-se, celebrar una cerimònia o escriure una carta a l’ésser estimat— ajuden a prendre consciència de la pèrdua i a donar espai al record, afavorint l’acceptació», assenyala Rosés.
Fins i tot en situacions en què no és possible acomiadar-se físicament, com ha passat en alguns casos de pandèmia o en defuncions inesperades, crear un ritual personal pot alleujar el dolor i permetre tancar el cicle emocional.
La vida després de la pèrdua
Acceptar l’absència no significa oblidar ni deixar de sentir amor per la persona que ja no hi és, sinó aprendre a conviure amb el seu record i a resignar el seu lloc a la nostra vida. «Amb el temps, el dolor es transforma i deixa espai per a la gratitud i el record serè», afirma Rosés.
El dol no té un final marcat, però sí un aprenentatge profund. Entendre que la pèrdua és part de la vida i que les emocions, per difícils que siguin, formen part del procés de curació és fonamental per poder avançar.
Des del Centre Mèdic l’Eixample Sagrat Cor recorden que afrontar el dol acompanyat de professionals pot suavitzar el camí i reduir el risc que la tristesa es cronifiqui. «El dolor per la pèrdua no desapareix, però sí que es pot aprendre a viure-hi d’una manera que permeti reconstruir el benestar i seguir endavant», conclou la psicòloga.
