Acne després dels 25? Causes freqüents i solucions personalitzades

L’acne no és exclusiu de l’adolescència, pot aparèixer a l’edat adulta i, sovint, es viu amb frustració: "a hores d'ara, com és possible que encara tingui grans?". Més enllà de l’impacte estètic, ja que pot deixar taques i cicatrius si no es tracta a temps, els brots persistents a la mandíbula i al mentó, les lesions doloroses o les marques que queden després d’un gra poden influir en l’autoestima i en el benestar emocional.

Tot i que pot afectar homes i dones, a consulta és habitual veure un augment de casos en dones adultes. De fet, segons l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia (AEDV), 4 de cada 10 dones que consulten per acne tenen més de 25 anys, fet que reforça la necessitat d’un abordatge precoç i ben orientat: controlar el brot i, sobretot, prevenir seqüeles.

"En l’acne adult, el problema no és únicament ‘tenir greix’: hi ha una alteració del fol·licle pilosebaci en què es combinen obstrucció, inflamació i, en moltes pacients, una sensibilitat més gran del fol·licle als canvis hormonals", explica la Dra. Montserrat Salleras, cap del Servei de Dermatologia de l’Hospital Universitari Sagrat Cor. "No significa necessàriament que hi hagi un trastorn hormonal, però sí que el fol·licle reacciona amb més facilitat", assenyala.

Què és l’acne adult i per què es produeix

L’acne apareix quan el fol·licle pilós s’obstrueix per la combinació de sèu i cèl·lules mortes, afavorint la inflamació. A l’edat adulta, el patró pot diferir de l’acne juvenil: és comú que es concentri a la part baixa del rostre (mandíbula i mentó) i que convisqui una pell amb tendència greixosa amb sensibilitat, irritació o tensió.

En la dona adulta, els factors més freqüents inclouen:

• Canvis hormonals relacionats amb el cicle menstrual, l’embaràs o la transició a la menopausa.

• Estrès mantingut, que estimula l’activitat sebàcia.

• Ús de cosmètics inadequats o rutines massa agressives.

• Alguns fàrmacs i el tabaquisme.

"Un dels errors més habituals és tractar l’acne adult com si fos l’acne adolescent: assecar, exfoliar i ‘arrasar’ la pell. Quan la barrera cutània s’irrita, augmenta la inflamació i es fa més difícil controlar el brot", afirma la Dra. Salleras.

Principals símptomes i com es diagnostica

L’acne adult pot manifestar-se de formes diverses: brots repetits al mentó, mandíbula o coll, nòduls dolorosos, punts negres persistents, taques després de la desaparició de les lesions o pell greixosa combinada amb sensibilitat.

El diagnòstic es basa en l’exploració i la història de la pacient. En alguns casos es fan analítiques hormonals o es revisa la medicació habitual. Quan se sospita un component endocrí (per exemple, per irregularitats menstruals o signes clínics associats), l’especialista pot valorar proves complementàries i un abordatge coordinat. També s’analitza la rutina cosmètica, ja que molts productes poden empitjorar el quadre.

"A la consulta busquem el ‘fenotip’ de l’acne: si predominen els comedons o la inflamació, si hi ha lesions profundes, si el patró és mandibular, i si existeixen dades que suggereixin un component hormonal rellevant. Només aleshores té sentit decidir si cal ampliar l’estudi o ajustar el tractament", apunta l’especialista.

Quan consultar el dermatòleg

És recomanable acudir al dermatòleg quan l’acne apareix per primera vegada a l’edat adulta, és dolorós, deixa taques o no millora després de diverses setmanes de cures adequades. També convé sol·licitar valoració davant de canvis hormonals, irregularitats menstruals o impacte emocional significatiu.

"Escoltar la pacient, desenvolupar un tractament adaptat i explicar-li cada pas del procés és tan important com el tractament que s’indica", conclou la cap del Servei de Dermatologia de l’Hospital Universitari Sagrat Cor.

El tractament s’adapta a cada dona i inclou: tòpics amb retinoides o àcid azelaic, antibiòtics en fases inflamatòries, teràpies hormonals quan hi ha un component endocrí, isotretinoïna oral en casos seleccionats i procediments dermatològics per millorar marques i textura.

Prevenció i hàbits

La cura diària de la pell és fonamental per complementar qualsevol tractament i reduir l’aparició de nous brots. Mantenir rutines senzilles i constants, respectant la barrera cutània, és més eficaç que aplicar múltiples productes. Alguns hàbits recomanats són:

• Utilitzar cosmètics no comedogènics i adaptats a pell sensible.

• Evitar manipular les lesions per prevenir cicatrius.

• Fotoprotecció diària adequada.

• Neteja suau, sense exfoliacions agressives.

• Descans suficient i estratègies per gestionar l’estrès.

"Quan una pell amb acne s’irrita per excés de productes, el que veiem és més inflamació, més marques i pitjor tolerància als tractaments mèdics. A vegades, el primer pas terapèutic és ordenar la rutina i fer-la sostenible", subratlla la cap del Servei de Dermatologia de l’Hospital Universitari Sagrat Cor.