17 / de setembre / 2025 / Centre Mèdic l'Eixample Sagrat Cor / Hospital Universitari Sagrat Cor / Urologia
piedras riñon HUSCpiedras riñon HUSC

Les pedres al ronyó, conegudes també com a càlculs renals (anomenats científicament nefrolitiasi o urolitiasi), són dipòsits durs formats per minerals i sals que es creen dins dels ronyons. Es formen quan certes substàncies a l’orina, com el calci, l’oxalat i l’àcid úric, es concentren i cristal·litzen, convertint-se en petits dipòsits sòlids.


Causes principals i símptomes

"Les pedres al ronyó són comunes i poden afectar qualsevol persona i a qualsevol edat", explica el Dr. Salvador Esquena, cap d’Urologia de l’Hospital Universitari Sagrat Cor i Centre Mèdic l’Eixample Sagrat Cor. Existeixen diferents tipus de càlcul, segons els materials que els componen. Entre els més comuns, hi ha els càlculs d’oxalat càlcic.

La ingesta insuficient d’aigua, la predisposició genètica, una mala alimentació, l’excés de pes corporal i algunes afeccions mèdiques (com infeccions urinàries recurrents o altres trastorns mèdics) són algunes de les principals causes dels càlculs renals.

"Encara que algunes pedres poden passar desapercebudes i ser expulsades sense dolor, en altres casos el càlcul, en desplaçar-se a través de les vies urinàries des del ronyó fins a la bufeta, bloqueja el flux d’orina i provoca un dolor intens, que comença i desapareix sobtadament de diferents maneres: o bé a la zona abdominal, o bé en un costat de l’esquena", explica el Dr. Esquena.

A més, el dolor pot irradiar-se a la zona de l’engonal, provocar dolor testicular en el cas dels homes o dolor vaginal en el cas de les dones, quan la pedra s’acosta a la bufeta. Altres símptomes que pot presentar una persona amb pedres al ronyó són un color anormal de l’orina, sang a l’orina, calfreds, nàusees i vòmits, o fins i tot febre quan el còlic es complica amb una infecció associada.


Una alimentació equilibrada és la clau per a la prevenció

Hi ha maneres efectives de prevenir-ne l’aparició adoptant hàbits saludables. Entre elles destaquen:

  • Redueix el consum de sodi: Una ingesta alta de sal augmenta l’excreció de calci a l’orina, cosa que incrementa el risc de càlculs. Substitueix la sal per herbes i espècies per donar sabor als àpats.

  • Modera les proteïnes animals: Les carns vermelles, els peixos i el marisc contenen purines, unes substàncies que es descomponen en àcid úric i poden afavorir la formació de certs tipus de pedres. És important incloure proteïna d’origen vegetal a la dieta, com llegums, fruits secs o tofu.

  • Incorpora aliments rics en calci: Una dieta adequada en calci ajuda a reduir el risc de càlculs d’oxalat càlcic, encara que pugui semblar contradictori. Entre els més comuns, destaquen aliments com el bròquil i la col arrissada.

  • Evita l’excés d’oxalat: Present en aliments com els espinacs, la remolatxa o la xocolata.

  • Augmenta el consum de fruites cítriques: El citrat és una substància que inhibeix la formació de pedres i es pot trobar en fruites com la llimona, la taronja i l’aranja.

  • Mantén una hidratació adequada: Es recomana beure entre 2 i 3 litres d’aigua al dia per diluir l’orina i reduir la possibilitat de formació de càlculs. A més, en climes calorosos o després de fer exercici físic, és recomanable augmentar la ingesta de líquids per compensar la pèrdua d’aigua per la sudoració.

  • Evita begudes ensucrades i refrescos: En contenir fructosa i àcid fosfòric, poden contribuir al desenvolupament de pedres. Una alternativa saludable poden ser les infusions sense sucre o aigües saboritzades naturals.

  • Altres hàbits saludables per reduir la probabilitat de patir càlculs renals són mantenir un pes òptim, evitar suplements innecessaris (com els de vitamina C en dosis altes) i controlar altres afeccions mèdiques (com la diabetis o la hipertensió).


Adoptar aquests hàbits no només protegeix la salut renal, sinó que també millora la qualitat de vida en general. "Les revisions mèdiques de manera regular, incloent-hi anàlisis de sang i d’orina, són molt importants per prevenir la formació de pedres al ronyó, especialment si tens antecedents familiars o factors de risc", conclou l’especialista.