El sòl pelvià, un aliat clau en la salut femenina i masculina

S’estima que entre el 3 % i el 6 % de les dones desenvoluparà algun tipus d’alteració del sòl pelvià al llarg de la seva vida. Tot i que tradicionalment s’ha posat el focus en la seva importància per a la salut femenina, gairebé 2 de cada 10 homes presenta disfuncions relacionades amb aquesta musculatura, especialment associades a cirurgies urològiques, envelliment o determinats hàbits físics.

"Actualment el paper del sòl pelvià en la salut funcional està cada cop més reconegut. Quan s’altera, els símptomes poden ser molt diversos i no sempre es relacionen de manera immediata amb el seu origen", afirma el Dr. Miguel Ángel Jiménez, cap del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital Universitari Sagrat Cor.

Què és el sòl pelvià i per què és tan important?

El sòl pelvià està format per un conjunt de músculs i teixits que sostenen els òrgans pelvians i abdominals, permetent que els òrgans situats en aquesta zona (bufeta, uretra, úter, vagina, pròstata, vesícules seminals, recte, conducte anal i aparell esfinterià) puguin realitzar les seves funcions.

El seu correcte funcionament depèn no només de la força muscular, sinó també de l’elasticitat i de la capacitat d’activar-se i relaxar-se en el moment adequat. Per això, un sòl pelvià sa no és necessàriament el més fort, sinó el que funciona de manera coordinada.

"Quan el sòl pelvià perd la capacitat d’adaptar-se als esforços quotidians —tossir, aixecar pes, moure’s— és quan poden aparèixer disfuncions", apunta l’especialista. "En molts casos no es deuen únicament a una manca de força, sinó a alteracions en la coordinació muscular o a altres causes subjacents; per això és important valorar els símptomes des del principi", sosté.

Símptomes als quals cal prestar atenció

Les alteracions del sòl pelvià no sempre apareixen de manera brusca ni amb un únic símptoma. En molts casos, les molèsties són progressives i s’interpreten com a canvis aïllats, fet que en retarda la consulta.

La debilitat, lesió o alteració dels elements que conformen el sòl pelvià pot manifestar-se de diferents formes, tot i que les més habituals són:

• Incontinència urinària: pèrdues involuntàries d’orina o gasos en riure, tossir o fer exercici.

• Incontinència fecal: dificultat per controlar els moviments intestinals, que pot provocar fuites de femta o gasos.

• Prolapse d’òrgans pelvians: es produeix quan els òrgans pelvians descendeixen i exerceixen pressió a la vagina com a conseqüència del debilitament de la musculatura pelviana.

• Dolor pelvià crònic: malestar o sensació de pes o pressió a la zona pelviana, que pot empitjorar amb l’activitat física o durant les relacions sexuals.

• Determinats canvis en l’estabilitat lumbar.

Davant l’aparició d’aquests símptomes —especialment després del part, durant la menopausa, després de cirurgies pelvianes o quan es practica esport d’impacte de manera regular— és recomanable realitzar una valoració especialitzada.

"Des de la Unitat de Sòl Pelvià de l’Hospital Universitari Sagrat Cor orientem i acompanyem cada pacient a partir d’una valoració individualitzada", explica el Dr. Jiménez. "La nostra prioritat no és només identificar l’arrel del problema, sinó acompanyar cada persona amb un pla d’actuació integral, adaptat a la seva situació i coordinat amb altres especialitats com fisioteràpia, urologia o digestiu", subratlla.

Com cuidar el sòl pelvià

No existeix una única tècnica ni exercicis genèrics aplicables a totes les persones. La clau per cuidar el sòl pelvià passa per un enfocament progressiu i personalitzat que combini exercici terapèutic, reeducació funcional i, en determinats casos, tractaments específics guiats per professionals especialitzats.

Els exercicis de Kegel, orientats a la contracció i relaxació voluntària de la musculatura del sòl pelvià, són una eina àmpliament utilitzada. Tanmateix, la seva eficàcia depèn que es realitzin correctament i que estiguin indicats per al tipus de disfunció existent.

Disciplines com el pilates terapèutic o el ioga adaptat poden resultar beneficioses quan se centren en el control postural, la respiració i la integració del sòl pelvià en el moviment global. Aquests mètodes ajuden a millorar la consciència corporal i la coordinació muscular.

Quan existeixen símptomes o alteracions funcionals, l’abordatge sol completar-se amb fisioteràpia especialitzada. Aquesta pot incloure teràpia manual, mitjançant tècniques de mobilització i alliberament miofascial, orientades a millorar la mobilitat dels teixits i reduir tensions que interfereixen en la funció muscular.

En determinats casos, es recorre a tècniques de biofeedback, que permeten al pacient visualitzar l’activitat de la seva musculatura pelviana mitjançant sensors, facilitant l’aprenentatge d’una contracció i relaxació adequades i millorant el control i la coordinació muscular.

Una altra opció terapèutica és l’electroestimulació, indicada quan existeix una dificultat important per activar la musculatura de manera voluntària. Dispositius com EMSELLA utilitzen camps electromagnètics d’alta intensitat per provocar contraccions musculars profundes de manera no invasiva, com a complement d’altres tractaments i sempre sota indicació mèdica.

"Cuidar el sòl pelvià és una inversió en benestar a llarg termini, tant en dones com en homes. La prevenció i l’atenció precoç permeten evitar que petites alteracions acabin condicionant la vida diària", conclou el cap del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital Universitari Sagrat Cor.