Escoltar els més petits, la clau per triar les seves extraescolars
Les activitats extraescolars formen part de la rutina de moltes famílies, però escollir-les no sempre és fàcil. No es tracta només d’omplir les tardes, sinó d’oferir espais que afavoreixin el desenvolupament i la felicitat dels infants. Quan ocupen el temps de descans, de joc o de família, deixen de tenir sentit.
"És important observar els nostres fills i filles per conèixer les seves habilitats i potenciar-les. Cal saber observar el nen o la nena que tenim davant, amb les seves particularitats i preferències. No donar res per fet", explica Rocío Rosés, directora de l’Institut de Salut Mental de l’Hospital Universitari Sagrat Cor i Centre Mèdic l’Eixample Sagrat Cor.
Escoltar per descobrir
Les activitats extraescolars no han de ser una prolongació de l’escola, sinó una oportunitat per explorar interessos reals. Observar com se senten durant i després de l’activitat acostuma a donar més informació que qualsevol recomanació externa.
No es tracta d’acumular títols, sinó d’aprendre a gaudir. Sovint, una sola activitat ben triada té més valor que una agenda plena. Com a orientació, dues o tres tardes per setmana solen ser un bon equilibri.
"La motivació genuïna es nota: un infant que gaudeix arriba a casa amb energia, no esgotat. Si veiem resistència o cansament excessiu, potser no és el moment o l’activitat adequada", afegeix Rosés.
El paper de les famílies: equilibri i consens
Amb el ritme actual, les extraescolars també formen part de l’organització familiar. "Algunes es busquen per quadrar horaris, però com a pares és important buscar un cert consens", apunta la especialista.
L’objectiu és trobar activitats que aportin benestar sense generar estrès.
La regla del "període de prova"
Escollir una activitat no hauria de ser una decisió definitiva. Entre els 5 i 6 anys, els infants mostren interessos més clars, però necessiten temps per adaptar-se. Un període de prova de 4 a 6 setmanes permet explorar sense pressió.
Les dues primeres setmanes són d’adaptació; a partir de la tercera es pot valorar realment si connecten amb l’activitat. Que arribin contents, expliquin què han fet o vulguin tornar són senyals clares.
"No passa res per provar i canviar. Aquest procés els ajuda a reconèixer què els agrada i què no", recorda Rosés.
Las tres claus per triar bé
Hay tres principios básicos que deberían guiar cualquier elección de actividades extraescolares:
1. Escoltar i observar: els infants donen pistes constants sobre els seus interessos.
2. Evitar la saturació: cal temps per jugar, descansar i avorrir-se creativament.
3. Buscar equilibri: una bona extraescolar combina aprenentatge, diversió i relació social.
Créixer feliços, no només ocupats
Les extraescolars han de ser una font de gaudi i confiança, no una obligació. Escoltar-los i donar-los veu és el primer pas perquè descobreixin qui són i què els apassiona.
"L’important és que ho gaudeixin, que sentin que aquell espai és seu. Només així aprenem tots a valorar i equilibrar el temps", conclou Rosés.
