Gammagrafia: què és i en quins casos s’utilitza per al diagnòstic de patologies
En diagnòstic per la imatge no totes les proves "miren" el mateix. Algunes descriuen l’anatomia (com és un òrgan) i d’altres permeten valorar, a més, com funciona. Una d’elles és la gammagrafia, una prova de medicina nuclear que permet analitzar no només l’estructura d’un òrgan, sinó també la seva activitat funcional.
Segons la Societat Espanyola de Medicina Nuclear i Imatge Molecular (SEMNIM), aquesta tècnica utilitza petites quantitats de radiofàrmacs per obtenir imatges que ajuden a detectar alteracions en diferents òrgans, avaluar determinades malalties o valorar-ne l’evolució.
"Un dels principals avantatges de la gammagrafia és que aporta informació sobre el funcionament dels òrgans, no només sobre la seva anatomia. Això pot ajudar a identificar determinades patologies o a completar l’estudi quan altres proves d’imatge no ofereixen tota la informació necessària", explica el Dr. Salvador Mañé, cap del Servei de Medicina Nuclear de l’Hospital Universitari Sagrat Cor.
Què és una gammagrafia?
La gammagrafia consisteix a administrar un radiofàrmac (radiotraçador) en petites quantitats que es dirigeix a l’òrgan o teixit que es vol estudiar. Aquest radiotraçador emet radiació gamma, que és detectada per una gammacàmera, generant imatges que reflecteixen la seva distribució i, per tant, l’activitat del teixit.
"A diferència d’altres tècniques d’imatge, la gammagrafia permet estudiar processos fisiològics de l’organisme, com el metabolisme o l’activitat de determinats teixits, fet que aporta informació complementària per al diagnòstic", assenyala el Dr. Mañé.
En quins casos s’utilitza?
La gammagrafia es pot emprar per estudiar diferents òrgans i sistemes del cos. La seva indicació depèn del tipus de radiofàrmac utilitzat i de la patologia que se sospiti.
Entre les seves aplicacions més habituals es troben:
-
Estudi del sistema ossi, per detectar fractures ocultes, infeccions o lesions metastàtiques.
-
Avaluació de la funció tiroïdal, en casos de nòduls o alteracions hormonals.
-
Exploracions cardíaques, que permeten analitzar el reg sanguini del múscul cardíac.
-
Estudis renals o pulmonars, per valorar el funcionament d’aquests òrgans.
"La gammagrafia sol sol·licitar-se des de diferents especialitats mèdiques —com oncologia, traumatologia, nefrologia o endocrinologia— quan cal avaluar el funcionament d’un òrgan concret", explica l’especialista.
Com es fa la prova?
La gammagrafia és un estudi ambulatori que, en la majoria dels casos, no requereix hospitalització. Abans d’iniciar l’exploració s’administra el radiotraçador, generalment per via intravenosa, tot i que en alguns estudis es pot administrar per via oral..
Després de l’administració, és necessari esperar que el fàrmac es distribueixi i es concentri a la zona a estudiar. El temps d’espera pot variar segons el tipus de gammagrafia, des d’uns minuts fins a diverses hores.
A continuació, el pacient s’estira en una llitera i la zona del cos es col·loca sota la gammacàmera, un dispositiu que detecta la radiació emesa pel radiotraçador i genera les imatges. Durant la prova és important romandre immòbil, tot i que en ocasions el professional pot indicar petits canvis de posició per obtenir imatges més precises.
Seguretat i què esperar després de la prova
Les gammagrafies utilitzen quantitats molt petites de radiació, per la qual cosa es consideren proves segures quan estan indicades clínicament. No solen produir efectes secundaris i, després de l’exploració, el pacient pot reprendre la seva activitat habitual.
No obstant això, aquest tipus d’estudi sol evitar-se durant l’embaràs i la lactància, ja que fins i tot petites quantitats de material radioactiu podrien afectar el desenvolupament del fetus o del nadó.
"La gammagrafia és una prova ben tolerada i molt útil en determinades situacions clíniques. Quan està indicada, aporta informació rellevant per orientar el diagnòstic i el seguiment de diferents malalties", conclou el cap del Servei de Medicina Nuclear de l’Hospital Universitari Sagrat Cor.
