infarto-silencioso-hscinfarto-silencioso-hsc

Quan pensem en un infart, solem imaginar un dolor intens al pit, a la zona de l’estèrnum que no es modifica amb els moviments ni amb la respiració. Sol ser bastant intens i, a vegades, s’irradia cap a la mandíbula, el coll i l’esquena, el braç esquerre, i en alguns casos, el braç dret. Tanmateix, en alguns casos, pot manifestar-se amb símptomes atípics, lleus o intermitents, o fins i tot passar desapercebut fins que es detecta en una prova. A això es coneix com a "infart silenciós".

Les malalties isquèmiques del cor —que inclouen l’infart i l’angina de pit— són la segona causa de mort més freqüent a Espanya. En aquest sentit, diversos estudis comparatius apunten que els infarts asimptomàtics o amb presentacions atípiques representen 1 de cada 3 esdeveniments.

"El que complica l’infart silenciós és que pot confondre’s amb molèsties digestives, cansament o ansietat. En persones amb antecedents cardiovasculars, és més probable que qualsevol símptoma sospitós s’interpreti com un senyal d’alarma i es consulti abans. En canvi, en persones sanes, aquests quadres poden infravalorar-se, cosa que augmenta el risc de retardar l’atenció", explica la Dra. Angélica Ramírez, cap del Servei de Cardiologia de l’Hospital Universitari Sagrat Cor.


Senyals menys conegudes que poden ser un infart

En els anomenats "infarts silenciosos" o de presentació atípica, el problema és precisament que els símptomes no encaixen amb la imatge clàssica i s’atribueixen a causes digestives, cansament o ansietat.

A més, hi ha diferències rellevants segons el sexe: en dones és més freqüent que l’infart es manifesti amb símptomes menys específics, com falta d’aire, nàusees, cansament extrem o malestar general, cosa que pot retardar la consulta si no es reconeixen com un senyal d’alarma. En homes, tot i que també poden aparèixer símptomes atípics, és més habitual el patró de dolor toràcic típic.

A més del dolor o opressió al centre del pit, convé prestar atenció a símptomes com:

  • Falta d’aire (amb o sense dolor al pit), sensació de "no m’entra l’aire" o d’ofec al mínim esforç o en repòs.

  • Dolor o molèstia a la mandíbula, el coll, l’esquena, les espatlles o un/els braços, de vegades com a pressió o pesadesa.

  • Molèstia a la "boca de l’estómac", nàusees, vòmits o sensació d’indigestió que apareix de manera brusca o no encaixa amb els àpats.

  • Sudoració freda, pal·lidesa o sensació sobtada de "em trobo malament" sense causa clara.

  • Cansament intens o debilitat marcada, fora del que és habitual, especialment si apareix de manera sobtada.

  • Mareig o sensació de desmai.

Aquests símptomes poden aparèixer sols o combinats, i de vegades van i venen. Si alguna cosa "no encaixa" amb la teva normalitat, mereix atenció.

"Un criteri útil és pensar en aquest canvi. Si notes una molèstia nova, intensa o estranya —sobretot si s’acompanya de falta d’aire, sudoració freda o debilitat— no ho atribueixis automàticament a estrès o digestió. És millor descartar-ho a temps", assenyala la Dra. Ramírez.


En qui són més freqüents els símptomes atípics?

Els infarts poden presentar-se de forma atípica en qualsevol persona, però hi ha perfils en què és més probable que no aparegui el dolor toràcic típic o que els símptomes s’interpretin pitjor:

  • Dones: amb més freqüència descriuen falta d’aire, nàusees, cansament extrem, malestar general o dolor menys localitzat.

  • Persones grans: poden debutar amb debilitat, mareig, confusió, falta d’aire o empitjorament sobtat de l’estat general.

  • Persones amb diabetis: poden percebre menys dolor o descriure’l de manera menys intensa, i predominar símptomes com fatiga, dispnea o malestar.


"En aquest tipus de pacients no és estrany que l’infart es manifesti sense el dolor toràcic típic o es confongui amb un quadre digestiu o amb cansament. Per això, si hi ha sospita, la recomanació és acudir a urgències per confirmar-lo o descartar-lo de manera ràpida amb un electrocardiograma i analítica, i això canvia el pronòstic", assenyala la Dra. Angélica Ramírez.


Què fer davant d’un dolor o malestar sospitós

Si hi ha sospita d’infart, la prioritat és actuar ràpidament i amb seguretat:

  • Truca al 112 i explica els símptomes amb claredat: què notes, des de quan, si hi ha falta d’aire, sudoració freda, nàusees/vòmits, mareig i si el dolor s’irradia al braç, la mandíbula, el coll o l’esquena.

  • No condueixis ni vagis "pel teu compte" si et trobes malament: és més segur que et valori un equip d’emergències i que puguin actuar en cas que sigui necessari el trasllat a un centre mèdic.

  • Atura l’activitat i seu en una posició còmoda; evita esforços i mantén la calma tant com sigui possible.

  • Tingues a mà la medicació i els antecedents per comunicar-los amb rapidesa (si prens anticoagulants, tractaments cardíacs, tens diabetis, al·lèrgies).

  • Si el 112 et dona indicacions concretes (inclosa medicació), segueix-les. No retardis la trucada per intentar "veure si passa".


"En cardiologia, el temps importa. No busquem alarmar: busquem que la gent no ‘aguanti’ a casa un dolor o un malestar sospitós. Davant del dubte, trucar i que un professional valori és sempre la decisió més prudent", conclou la cap del Servei de Cardiologia de l’Hospital Universitari Sagrat Cor.