La importància de la prevenció i l’autocura en el Dia Mundial de la Salut

Cuidar la nostra salut implica ocupar-nos de nosaltres mateixos molt més enllà del moment en què apareix un símptoma que ens obliga a consultar. Moltes de les condicions que més impacten en la qualitat de vida —des de factors de risc cardiovasculars (colesterol, hipertensió o diabetis) fins a hàbits nocius (sedentarisme, tabaquisme, consum de drogues i alcohol) i l’estrès mantingut en el temps— es desenvolupen de manera progressiva.

Per això, la prevenció, el canvi d’hàbits i l’autocura són les eines principals a l’abast de tothom per reduir i fins i tot eliminar riscos per a la nostra salut. Segons una enquesta de la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (semFYC) de l’any 2022, més del 44% dels enquestats va afirmar tenir una app de salut descarregada al seu smartphone. L’ús més habitual era per al control de l’activitat física, demanar cita amb el seu metge o consultar el seu propi historial.

Això suggereix que moltes persones tenen interès a cuidar-se, però a vegades falta fer el pas de l’interès a l’acció, implementant hàbits saludables i eliminant els que no ho són. "La prevenció no consisteix a fer més, sinó a fer el que és adequat per a cada persona a partir d’una evidència sòlida", apunta la Dra. Susana Valiente, cap de servei de Medicina Familiar de l’Hospital Universitari Sagrat Cor.

"Aplicar únicament intervencions que aportin beneficis clars i evitar proves o tractaments innecessaris. A la pràctica, això significa no medicalitzar situacions quotidianes, promoure estils de vida saludables, reduir riscos i considerar els factors determinants de salut en cada persona", sosté.

Què entenem per prevenció i per què és important

És una activitat integrada en la pràctica diària de l’Atenció Primària dirigida a millorar la salut real del pacient, evitant danys i la medicalització. Per entendre com ens protegeix, la dividim en tres nivells complementaris:

• Prevenció primària: el seu objectiu és evitar que aparegui la malaltia. Es basa a reforçar els factors protectors: vacunació, activitat física regular i/o gestió de l’estrès. Treballant en aquest nivell, aconseguim disminuir l’aparició de nous casos i promovem estils de vida saludables com la higiene del son i l’abandonament del tabac o l’alcohol.

• Prevenció secundària: persegueix detectar la malaltia en fases inicials per millorar el pronòstic. Inclou programes de cribratge (càncer de mama, còlon o citologies) i controls de tensió arterial o analítiques per detectar nivells elevats de glucosa o colesterol quan encara són asimptomàtics. Aplicant aquestes mesures s’aconsegueix reduir complicacions, millorar l’efectivitat dels tractaments i evitar la progressió de la malaltia.

• Prevenció terciària: busca reduir l’impacte d’una malaltia ja establerta. És a dir, tracta d’evitar seqüeles, complicacions i discapacitats en persones amb un problema de salut crònic i irreversible. Per exemple, en pacients amb diabetis, un control estricte de la glucèmia evita problemes futurs a la retina o al ronyó. Aquí la clau és l’assessorament sobre quins controls i quan s’han de fer, partint dels antecedents personals, mèdics i familiars.

La figura del metge de família és vital en aquest procés, ja que quan una persona manté el vincle amb el seu metge al llarg del temps (longitudinalitat), disminueixen la mortalitat i les hospitalitzacions.

"Prevenir no és viure obsessionat amb símptomes, sinó entendre què ens protegeix i què ens posa en risc. Amb petites decisions i canvis mantinguts en el temps —moviment, son, alimentació i control de factors de risc cardiovascular— podem reduir la probabilitat d’emmalaltir i guanyar salut i qualitat de vida a llarg termini", afegeix la Dra. Valiente.

Autocura amb criteri

L’autocura no es basa en modes passatgeres, sinó en l’adopció d’hàbits saludables que, mantinguts en el temps, contribueixen a reduir la probabilitat d’emmalaltir i a millorar la nostra qualitat de vida. Fer activitat física diària, mantenir una alimentació variada, prioritzar la higiene del son, evitar el consum de drogues, tabac i alcohol, i cuidar la salut emocional mitjançant una bona gestió de les relacions i de l’estrès, són alguns exemples pràctics.

Segons la semFYC, l’autocura es basa en 7 pilars: alfabetització en salut, benestar emocional, activitat física, alimentació saludable, gestió de riscos, bona higiene i un ús racional dels recursos sanitaris.

En aquest sentit, una persona alfabetitzada en salut té la capacitat de trobar, comprendre i utilitzar informació i serveis per prendre decisions i accions relacionades amb la seva pròpia salut. Per això, aquest pilar és fonamental.

Un pla simple que sol funcionar des de la Medicina de Família

La Medicina de Família proporciona una atenció integral, accessible, contínua i centrada en la persona. A més d’abordar els problemes de salut, facilita la coordinació entre especialistes i serveis dins del sistema sanitari i, en el cas de l’Hospital Universitari Sagrat Cor, dins del mateix centre, per assegurar una atenció integrada quan la persona requereix valoració per part de diversos professionals.

Una sèrie d’accions factibles per a qualsevol persona serien:

• Cita anual de salut amb el teu metge/ssa de família: una revisió programada per analitzar l’estat de salut basal, els antecedents personals, mèdics i familiars, i el pla de medicació crònica, en cas que n’hi hagi. Això permet establir recomanacions personalitzades.

• Control de factors de risc cardiovascular: en absència de problemes de salut actius —derivats d’hàbits com el tabaquisme, el consum de drogues, alcohol o el sedentarisme— és recomanable acudir al metge/ssa de família per sol·licitar assessorament. A més, s’aconsella fer un primer control analític al voltant dels 40 anys en el cas dels homes i dels 45 anys en el cas de les dones, amb l’objectiu de detectar de manera precoç possibles factors de risc cardiovascular.

• Calendari vacunal de l’adult al dia: especialment les persones majors de 60 anys han d’acudir al seu metge/ssa de família per comprovar que tenen al dia vacunes com la de la grip, el pneumococ i l’herpes zòster.

• Prescripció d’activitat física: de la mateixa manera que es prescriu un fàrmac, els metges de família disposen d’una guia per assessorar sobre activitat física als pacients en funció de la seva edat, condició física i malalties.

• Higiene del son: si el descans és insuficient, tot la resta se’n ressent; conèixer què implica una bona higiene del son pot provocar una millora global de l’estat de salut.

• Medicacions i suplements amb criteri: és recomanable consultar abans d’iniciar la presa de suplements o medicaments per iniciativa pròpia. El teu metge de família et pot ajudar a revisar interaccions i possibles efectes adversos.

Cuidar la salut és una responsabilitat que requereix un treball sostingut en el temps. Amb motiu del Dia Mundial de la Salut, l’Hospital Universitari Sagrat Cor posa el focus en la prevenció i l’autocura amb assessorament. Un pla de seguiment supervisat, canvis d’hàbits amb suport professional i l’alfabetització en salut per saber reconèixer a temps un símptoma o signe pel qual calgui consultar, ajuden a guanyar tranquil·litat, autonomia i qualitat de vida.

"Si ho hagués de resumir en una idea pràctica: l’autocura depèn de tu, però no estàs sol; tens un equip d’especialistes en Medicina de Família als quals pots consultar i que et poden acompanyar en el procés d’autocura", conclou la cap de servei de Medicina Familiar de l’Hospital Universitari Sagrat Cor.