Menopausa i sexualitat? Un tabú persistent amb impacte en la salut física i mental

A Espanya, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), hi ha més de 22 milions de dones, de les quals aproximadament vuit milions estan travessant la menopausa. Un període en què passen gairebé un terç de la seva vida i que s’inicia, des del punt de vista clínic, quan es compleixen 12 mesos consecutius sense menstruació.

Tot i que és un procés natural en la vida de qualsevol dona, són molts els mites i creences socioculturals que fan que aquesta etapa estigui envoltada de tabús. I un dels àmbits on persisteix un major silenci és el de la sexualitat.

Segons dades de l’Associació Espanyola per a l’Estudi de la Menopausa (AEEM), més de la meitat de les dones que presenten molèsties sexuals durant el climateri no les consulten amb un professional sanitari. El pudor, la normalització del malestar i la idea, encara molt estesa, que certs canvis "entren dins del que toca" continuen essent barreres freqüents per demanar ajuda.

"En consulta veiem que moltes dones no parlen obertament del tema, excepte quan els preguntem si han notat canvis en la resposta sexual. Creuen que el que els passa és habitual en aquesta etapa o que ‘ja no toca’ parlar de sexualitat. I no és així", explica el Dr. Jiménez, cap del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital Universitari Sagrat Cor.

Climateri, canvis hormonals i salut genitourinària

La menopausa és la fase final d’un procés més ampli, el climateri, que inclou la perimenopausa, la menopausa i els anys posteriors. Al llarg d’aquest període es produeixen canvis hormonals —fonamentalment un descens d’estrògens— que poden afectar diferents àmbits de la salut, entre ells l’esfera urogenital i la vivència de la sexualitat.

Un dels quadres més freqüents és la Síndrome Genitourinària de la Menopausa (SGUM). Segons l’AEEM, afecta fins a un 47% de les dones als tres anys de l’última menstruació. No es considera una malaltia en si mateixa, sinó una alteració crònica i progressiva que no tendeix a resoldre’s de manera espontània i que pot impactar de forma notable en la qualitat de vida.

Aquest síndrome afecta l’àrea vulvar i vaginal, el tracte urinari inferior i la funció sexual, i es relaciona amb la manca d’estrògens i d’altres hormones sexuals. Entre els seus símptomes més habituals es troben:

• Sequedat vaginal.

• Ardor o coïssor vaginal.

• Dolor durant les relacions sexuals.

A diferència d’altres símptomes del climateri, com els fogots, que solen remetre amb el temps, les molèsties genitourinàries tendeixen a mantenir-se o empitjorar si no es tracten, afavorint infeccions, molèsties urinàries, alteracions del sòl pelvià i un impacte negatiu en la vida sexual i en el benestar emocional.

"Quan la relació s’associa de manera repetida al dolor o a la incomoditat, és lògic que moltes dones tendeixin a evitar la intimitat com a mecanisme de protecció. Si no s’identifica la causa i no s’intervé, aquest malestar acaba afectant tant la vida sexual com l’estat d’ànim", assenyala el Dr. Jiménez.

Quan els canvis en la sexualitat tenen un impacte emocional

La sequedat, la coïssor, la sensació de tibantor, el dolor amb la penetració o una menor resposta a l’estimulació associats a aquests canvis hormonals condicionen la manera com la dona es relaciona amb el seu cos i amb la intimitat.

Sovint, al malestar físic s’hi afegeix un impacte emocional silenciós. La por que la relació torni a fer mal genera anticipació negativa i, a poc a poc, evitació de l’activitat sexual. Poden aparèixer sentiments de culpa, frustració o pèrdua d’autoestima, sobretot quan la dona interpreta aquests canvis com una cosa "normal" de l’edat o com un problema personal que ha de suportar sense comentar-ho.

"En aquest context, no és estrany que s’atribueixi l’origen del problema exclusivament a factors emocionals o de parella, quan en realitat hi ha una base física tractable sobre la qual s’ha anat construint el malestar psicològic", apunta l’especialista. "Consultar a temps evita que el malestar es prolongui innecessàriament i permet abordar la sexualitat des d’una perspectiva més àmplia, on el benestar físic i emocional es treballen conjuntament", conclou.

Per què consultar amb un especialista canvia el curs

L’abordatge d’aquests canvis no és uniforme ni immediat, però sí que existeix marge de millora en la majoria dels casos. El primer pas és una valoració adequada que permeti entendre què està passant:

• Diferenciar quins símptomes es deuen al dèficit hormonal.

• Valorar l’estat del sòl pelvià i de les estructures genitourinàries.

• Identificar possibles efectes secundaris de tractaments previs.

• Detectar l’impacte emocional associat.

A partir d’aquí, la valoració mèdica amb un especialista permet:

• Confirmar o descartar alteracions com la Síndrome Genitourinària de la Menopausa.

• Proposar mesures específiques per alleujar la sequedat i el dolor (des d’hidratants i lubrificants fins a teràpies locals o hormonals, segons cada cas).

• Coordinar, quan cal, el suport d’altres disciplines (sòl pelvià, sexologia, psicologia).

"No es tracta de recuperar una sexualitat ‘com abans’, sinó de construir una vivència còmoda, sense dolor i d’acord amb el moment vital de cada dona", subratlla el cap del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital Universitari Sagrat Cor. "La menopausa no hauria de viure’s des de la resignació, sinó des de l’acompanyament, la informació rigorosa i el criteri mèdic", sosté.