Miomes uterins: símptomes, diagnòstic i opcions de tractament personalitzades

Els miomes uterins —també coneguts com a fibromes o leiomiomes— són els tumors benignes més freqüents de l’aparell reproductor femení. S’estima que el 70% de les dones desenvolupen miomes en algun moment de la seva vida.

A Espanya, segons dades de la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia (SEGO), un 40% de les dones d’entre 35 i 55 anys presenten algun tipus de mioma. Tot i que en molts casos no generen símptomes, poden provocar molèsties significatives, afectar la fertilitat i disminuir la qualitat de vida si no es detecten i es controlen adequadament.

"Els miomes formen part habitual de la vida ginecològica de moltes dones. La nostra tasca com a especialistes és acompanyar-les, resoldre els seus dubtes i generar la confiança necessària per afrontar el millor abordatge amb seguretat i tranquil·litat", afirma el Dr. Jiménez, cap del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital Universitari Sagrat Cor.

Tipus de miomes i símptomes més freqüents

Els miomes poden ser únics o múltiples, i variar tant en mida com en localització. En funció d’on es desenvolupin dins de l’úter, es classifiquen en tres grans grups:

• Subserosos: creixen cap a l’exterior de l’úter, en direcció a la cavitat pèlvica.

• Intramurals: es desenvolupen en el gruix de la paret uterina.

• Submucosos: se situen totalment o parcialment a l’interior de la cavitat uterina.

En la majoria dels casos, els miomes no provoquen símptomes i es detecten durant una revisió ginecològica rutinària. Tanmateix, quan sí que en generen, els seus efectes depenen més de la localització que no pas de la mida o del nombre. Segons dades de la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia (SEGO), prop del 25% de les dones amb miomes veuen afectada la seva qualitat de vida.

Entre els símptomes més comuns s’inclouen:

• Sagnat menstrual abundant i prolongat, que pot derivar en anèmia en casos greus.

• Sensació de pressió i dolor a la part baixa de l’abdomen, especialment quan els miomes assoleixen una mida considerable.

• Molèsties a la bufeta o al recte, com ara necessitat d’orinar amb freqüència o restrenyiment.

• Problemes de fertilitat o dificultats per concebre, especialment si els miomes es troben dins de la cavitat uterina o bloquegen les trompes de Fal·lopi.

Diagnòstic i opcions de tractament

El diagnòstic dels miomes es realitza principalment mitjançant ecografia transvaginal o abdominal, que permet determinar-ne la mida, el nombre i la localització. En alguns casos, es complementa amb una ressonància magnètica o un TAC, especialment quan els miomes són múltiples o es troben en zones complexes.

Les opcions de tractament depenen dels símptomes, l’edat de la pacient i els seus plans reproductius, i inclouen:

• Medicaments hormonals, com anticonceptius o moduladors selectius dels receptors hormonals, que ajuden a controlar el sagnat i a reduir temporalment la mida dels miomes.

• Miomectomia laparoscòpica, una cirurgia mínimament invasiva que permet extreure els miomes conservant l’úter, ideal per a dones que volen mantenir la fertilitat.

• Embolització de miomes, un procediment que bloqueja el flux sanguini cap als fibromes, provocant-ne la reducció de mida sense necessitat de cirurgia oberta.

• Seguiment periòdic, que consisteix en ecografies regulars per monitoritzar l’evolució dels miomes i decidir el moment adequat per intervenir, si cal.

"En aquells casos en què la cirurgia és l’única opció, els tractaments mínimament invasius ofereixen grans avantatges: menys dolor postoperatori, una recuperació més ràpida i la preservació de l’úter quan és possible", explica el Dr. Jiménez. "Cada cas requereix una valoració individualitzada, i el nostre paper com a especialistes és orientar i adaptar el tractament a les necessitats clíniques i personals de cada pacient", afegeix.

Cura i seguiment

No tots els miomes requereixen una intervenció immediata. En molts casos, un control regular és suficient per vigilar-ne el creixement, prevenir complicacions i assegurar que la pacient mantingui el seu benestar. Adoptar hàbits de vida saludables, com una dieta equilibrada i exercici regular, pot contribuir a millorar la qualitat de vida i reduir algunes molèsties associades.

"El més important és que les pacients se sentin acompanyades i entenguin que existeixen opcions segures i eficaces. Amb informació adequada i un seguiment constant, es pot viure plenament fins i tot amb miomes uterins", conclou el cap del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital Universitari Sagrat Cor.