Reconeixements cardiològics esportius: una eina essencial per entrenar amb seguretat

En l’àmbit esportiu sovint s’assumeix que les persones que practiquen exercici amb freqüència gaudeixen de bona salut. Tanmateix, aquesta percepció pot portar a minimitzar símptomes que, tot i ser subtils, podrien ser indicatius d’una patologia cardíaca. Malgrat el creixent interès per participar en proves d’alta exigència física, molts esportistes realitzen entrenaments intensos sense saber amb certesa si el seu cor està preparat per suportar aquest esforç. El desconeixement de l’existència de cardiopaties silencioses, capaces de desencadenar esdeveniments greus durant l’activitat física, incrementa el risc de complicacions fatals.

L’exercici moderat és beneficiós per a la salut, però un esforç elevat pot revelar malalties cardíaques prèviament asimptomàtiques. La manifestació més greu és la mort sobtada durant la pràctica esportiva, un fenomen que afecta tant atletes d’elit com persones que practiquen esport de manera recreativa, i que es pot presentar en qualsevol etapa de la vida.

Els reconeixements cardiològics orientats a la prevenció han demostrat ser eficaços per reduir el risc de mort sobtada d’origen cardíac. El seu objectiu principal és identificar aquelles patologies que amb més freqüència desencadenen aquest tipus d’esdeveniments.

Moltes d’aquestes malalties cardíaques, que no presenten símptomes aparents en el dia a dia, poden detectar-se mitjançant un examen preventiu senzill, no invasiu i realitzat per un especialista.

Estudis comparatius mostren que els esportistes tenen un risc superior de mort sobtada cardíaca en relació amb altres persones de la mateixa edat. Entre els atletes menors de 35 anys, la incidència anual estimada se situa entre 0,7 i 3 casos per cada 100.000 esportistes. En edats més avançades, tant el risc com la freqüència augmenten, sent determinants factors com l’edat i la intensitat de l’exercici.

En els esportistes joves, les principals causes de mort sobtada estan relacionades amb cardiopaties hereditàries d’origen aritmogènic —com les miocardiopaties i les canalopaties— i amb la malaltia coronària tant congènita com adquirida. El Registre de Mort Sobtada en Atletes Nord-americans assenyala que, en menors de 40 anys, les patologies més comunes són la miocardiopatia hipertròfica (36%), les anomalies de les artèries coronàries (17%), la miocarditis (6%), la displàsia aritmogènica del ventricle dret (4%) i les canalopaties (3,6%). En persones de més edat, la malaltia coronària ateroscleròtica constitueix més de la meitat dels casos.

En què consisteix un reconeixement cardiològic esportiu?

Aquest tipus d’avaluació és realitzada per un especialista en Cardiologia i s’estructura en diverses fases:

1. Visita inicial

Inclou l’obtenció de la història clínica de l’esportista i una exploració física orientada al sistema cardiovascular.

2. Electrocardiograma en repòs

Un ECG de 12 derivacions permet detectar alteracions elèctriques que poden suggerir patologia cardíaca.

3. Ecocardiograma Doppler

Tècnica no invasiva que avalua l’estructura i la funció del cor per descartar malalties estructurals.

4. Prova d’esforç màxima

Realitzada generalment en cinta rodant, permet identificar possibles alteracions isquèmiques i valorar la capacitat física de l’esportista.

5. Visita final i recomanacions

El cardiòleg explica els resultats, orienta sobre la pràctica esportiva segura i, si es considera necessari, sol·licita estudis complementaris com espirometria, analítiques, TC coronari o ressonància magnètica cardíaca.