T’has de fer un TAC? Això és el que has de fer i el que no

El TAC (Tomografia Axial Computada) és una prova de diagnòstic per imatge que utilitza raigs X i un sistema informàtic per obtenir imatges en talls i reconstruccions tridimensionals de l’interior del cos. Permet estudiar amb detall òrgans, ossos, teixits i vasos sanguinis, i s’utilitza amb freqüència per detectar lesions, inflamació, hemorràgies, tumors o fractures, així com per planificar o controlar tractaments.

es pot fer sense contrast o amb contrast. El contrast ajuda especialment a visualitzar millor els teixits tous i els vasos; es pot administrar per via intravenosa i, en alguns estudis, també per via oral .

"Una bona preparació és part de la prova. Respectar les indicacions —sobretot el dejuni quan hi ha contrast, la hidratació i la comunicació de medicació o embaràs— ajuda a obtenir imatges nítides i a realitzar l’estudi amb seguretat", explica el Dr. Salvador Mañe, cap de la Unitat de Medicina Nuclear de l’Hospital Universitari Sagrat Cor.

Què pots esperar el dia de la prova

Abans d’entrar a la sala, normalment t’hauràs de treure els objectes metàl·lics i posar-te una bata. La prova es fa estirat en una llitera que es desplaça lentament mentre l’equip gira al voltant per captar imatges des de diferents angles.

El TAC acostuma a durar entre 10 i 15 minuts, i el més important és mantenir-se tan quiet com sigui possible perquè les imatges siguin clares. És normal sentir sorolls de l’equip en girar i notar el moviment de la llitera. Si apareix ansietat o claustrofòbia, és recomanable comunicar-ho al personal perquè puguin acompanyar-te i donar-te indicacions.

Quan s’utilitza contrast iodat per via intravenosa, algunes persones noten una sensació de calor passatgera o un gust metàl·lic. En cas de contrast per via oral o rectal, pot aparèixer una sensació de plenitud o ganes d’evacuar que sol durar pocs minuts.

Com preparar-se correctament

Les instruccions poden variar segons la zona a estudiar (per exemple, abdomen/pelvis davant de cervell o tòrax) i segons si hi ha contrast. Tot i així, aquestes són les recomanacions més habituals:

• Segueix el dejuni indicat pel centre, especialment si el TAC és amb contrast. En molts casos es demana dejuni previ i es permet beure aigua, però el temps exacte pot canviar segons el tipus d’estudi.

• Informa de la teva medicació habitual, sobretot si prens tractament per a la diabetis (per exemple, metformina) o altres fàrmacs rellevants. No modifiquis cap pauta pel teu compte: segueix les indicacions de l’equip.

• Indica al teu metge abans de la prova si has tingut reaccions prèvies a contrastos o al·lèrgies rellevants.

• Comunica si estàs embarassada o creus que podries estar-ho, perquè la radiació requereix una valoració específica en aquest cas.

• Arriba amb temps i, si tens proves prèvies relacionades, porta-les, perquè ajuden a comparar i valorar canvis.

"El més important és que el pacient ens consulti davant de qualsevol dubte - si no està segur de si ha de fer dejuni, si la prova és amb contrast o no, modificacions en la pauta de medicació o altres. Amb una preparació correcta, la prova es realitza amb seguretat", sosté l’especialista.

Errors més comuns:

Tot i que el TAC és una prova ràpida i segura, hi ha errors freqüents en la preparació prèvia o durant l’exploració que poden afectar la nitidesa de les imatges o retardar l’estudi. Conèixer-los amb antelació ajuda a evitar-los i a fer que la prova es realitzi sense incidències, entre aquests:

• Confondre la pauta de dejuni (per exemple, aplicar "la d’una altra vegada"): segons el tipus de TAC i si hi ha contrast, el dejuni pot variar (de vegades n’hi ha prou amb poques hores i en altres exploracions s’indica més temps). Si la pauta no és la correcta, l’equip pot haver de reprogramar o ajustar el circuit.

• Moure’s durant la prova o no seguir les indicacions de respiració (en estudis de tòrax i abdomen, especialment): és una de les causes més habituals d’imatges borroses i, de vegades, obliga a repetir alguna part de l’estudi.

• No avisar d’ansietat o claustrofòbia: el nerviosisme augmenta la probabilitat de moure’s. Si es comunica abans, l’equip pot explicar el procés amb més detall i ajudar-te a gestionar-ho.

• No portar documentació clau si s’ha sol·licitat (autorització, petició o estudis previs quan és un control): no sol impedir el TAC, però pot retardar el procés o limitar la comparació amb exploracions anteriors.

• Oblidar esmentar canvis recents rellevants (p. ex., una reacció prèvia a contrast, una intervenció recent o un empitjorament clínic significatiu): pot no detectar-se fins al moment de la prova i obligar a ajustar l’exploració sobre la marxa.

"Si el pacient es mou, no pot seguir les indicacions de respiració o arriba amb una preparació diferent de la indicada (per exemple, un dejuni incorrecte), l’estudi pot perdre precisió. Per això insistim a confirmar les pautes i que ens consultin qualsevol dubte abans de venir", subratlla el cap de la Unitat de Medicina Nuclear de l’Hospital Universitari Sagrat Cor.