13 / de juny / 2025 / Hospital Universitari Sagrat Cor / Obstetrícia i Ginecologia
vaginismo. Hospital Sagrat Corvaginismo. Hospital Sagrat Cor

El vaginisme es defineix com una disfunció sexual femenina que provoca espasmes involuntaris a la musculatura que envolta l’obertura vaginal. Això genera dolor i impossibilitat de penetració. Tot i que existeixen diferents graus, en els casos més severs el simple intent d’un examen ginecològic pot ser impossible.

L’Organització Mundial de la Salut el classifica dins dels trastorns del dolor sexual, i s’estima que afecta entre el 0,5% i l’1% de les dones, encara que aquestes xifres podrien ser més altes, ja que molts casos no es diagnostiquen.

Per desconeixement, per vergonya o per por, moltes dones que pateixen vaginisme triguen anys a buscar ajuda mèdica. Es tracta d’una contracció involuntària dels músculs del sòl pelvià que envolten l’entrada de la vagina, cosa que impedeix o dificulta la penetració vaginal, ja sigui durant les relacions sexuals, en una exploració ginecològica o en intentar introduir un tampó. No és una raresa, però sí que continua sent un tabú.

"El vaginisme no és només un problema físic, és una condició en què el cos respon amb un ‘no’ automàtic, sovint provocat per una barreja de factors emocionals, psicològics i físics", explica el Dr. Miguel Ángel Jiménez, cap de la unitat de Ginecologia del Centre Mèdic l’Eixample Sagrat Cor. "El que volem és que les pacients entenguin que no estan soles, que no és quelcom que ‘està només al seu cap’ i que té solució si s’aborda amb un tractament adequat".


Causes i símptomes

No hi ha una sola causa en l’origen del vaginisme. Es tracta d’un trastorn amb causes diverses, que poden ser físiques, psicològiques o fins i tot culturals. Segons el Dr. Jiménez, "una dona pot desenvolupar vaginisme després d’haver viscut una experiència traumàtica, com un abús sexual, però també hi ha casos en què la causa està en una educació molt estricta o en la por apresa al dolor. En alguns casos pot aparèixer des del primer intent de mantenir relacions sexuals, mentre que en d’altres sorgeix després d’un període de vida sexual activa sense problemes previs".

Entre les causes més comunes s’hi troben:

  • Factors psicològics: ansietat davant del sexe, por al dolor, traumes previs, trastorns depressius o ansietat generalitzada.

  • Factors físics: infeccions, cicatrius per intervencions quirúrgiques, endometriosi, part traumàtic o problemes del sòl pelvià.

  • Factors socials o culturals: pressió religiosa, educació repressiva respecte a la sexualitat o manca d’informació sobre el cos femení.


El símptoma principal és la impossibilitat de mantenir relacions sexuals amb penetració a causa del dolor o de la contracció automàtica dels músculs vaginals. Algunes dones descriuen una sensació de "paret" que impedeix l’accés, mentre que d’altres experimenten dolor intens, cremor o coïssor.

Però el vaginisme va més enllà del pla físic. "Moltes pacients que arriben a la consulta ho fan després d’anys de patiment silenciós. Se senten incompreses, creuen que el seu cos està trencat o que hi ha alguna cosa dolenta en elles. És fonamental canviar aquest discurs des de la medicina", destaca el Dr. Jiménez.

A més del dolor, és habitual que les dones amb vaginisme experimentin frustració, sentiments de culpa, deteriorament de l’autoestima i problemes de parella. Per això, abordar el trastorn des d’una perspectiva integral és clau per aconseguir la recuperació.


Diagnòstic i tractament: trencar el cercle

El diagnòstic del vaginisme és principalment clínic. El ginecòleg valora la història mèdica i sexual de la pacient, i realitza una exploració física suau i adaptada, moltes vegades en companyia d’una fisioterapeuta especialitzada. "L’important és generar un entorn de confiança i seguretat. De vegades no cal ni tocar: la història que ens explica la pacient ja ens dona moltes pistes", assenyala el Dr. Jiménez.

Un cop confirmat el diagnòstic, es dissenya un tractament personalitzat que pot incloure:

  • Teràpia psicològica: és fonamental per abordar pors, traumes o bloquejos emocionals. La teràpia cognitivoconductual és especialment útil.

  • Fisioteràpia del sòl pelvià: ajuda a relaxar els músculs que es contrauen de manera involuntària. S’utilitzen tècniques com els massatges perineals o els dilatadors vaginals progressius.

  • Educació sexual i de parella: en molts casos, implicar la parella millora la comunicació i redueix l’ansietat associada a la intimitat.

  • Tractament mèdic: si existeixen infeccions, inflamacions o altres condicions físiques, es tracten paral·lelament.

"L’èxit del tractament depèn en gran mesura de la implicació de la pacient, de la confiança amb l’equip mèdic i de l’abordatge multidisciplinari. Per això, al nostre centre, treballem ginecòlegs, fisioterapeutes i psicòlegs de manera coordinada", comenta el Dr. Jiménez.

Trencar el silenci que envolta el vaginisme és el primer pas per millorar la vida de moltes dones. La manca d’informació i la pressió social fan que moltes afectades creguin que és quelcom estrany, vergonyós o fins i tot imaginari.

"El vaginisme no és una raresa, ni és alguna cosa que es cura ‘amb paciència’ o ‘deixant passar el temps’. És una disfunció reconeguda que mereix atenció, escolta i tractament professional", conclou el Dr. Jiménez.

Des del Centre Mèdic l’Eixample Sagrat Cor, es recorda que qualsevol dona que experimenti dolor persistent en les relacions sexuals ha d’acudir a un especialista. Com més aviat es diagnostiqui el vaginisme, més eficaç serà el tractament i menor l’impacte emocional.