Al·lèrgia als fruits secs
Segons un informe del ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA), les nous són el fruit sec preferit pels espanyols, seguint-li de prop les ametlles, l'assortiment de fruits secs i els cacauets. Els fruits secs són font de minerals.
Aporten a l'organisme magnesi, fòsfor, calci, potassi, ferro i oligoelements com el zinc i el seleni, amb propietats antioxidants. Són rics en greixos saludables i en fibres, aporten també vitamines i proteïna vegetal. Si bé són molt saludables cal tenir molta cura i estar alerta perquè l'al·lèrgia als fruits secs és una de les més comunes.
Per saber què es coneix com a fruita seca la SEICAP explica a la seva pàgina web que sota el terme fruita seca s'engloben diversos aliments vegetals de diferents famílies botàniques que es caracteritzen per no tenir suc. Són fruits amb una closca generalment dura i un percentatge d'aigua inferior al 50%.
Quan parlem d'al·lèrgia a fruits secs ens referim a fruits amb closca com ametlles, nous, avellanes, festucs,… a llegums com el cacauet o llavors de rosella, pinyons, pipes de gira-sol o carabassa o sèsam, entre d'altres. Tot i que pertanyen a diferents famílies d'aliments, les persones al·lèrgiques poden ser-ho a diversos fruits secs en tenir proteïnes similars entre ells que són capaços d'actuar com a al·lèrgens i desencadenar a l'organisme una reacció immunològica d'hipersensibilitat.
Els símptomes d'al·lèrgia als fruits secs són picor a la boca, inflamació de llavis, vòmits, dolor abdominal o diarrea, tos o esternuts, rinitis, inflor, picor o llagrimeig als ulls solen aparèixer en el moment o fins dues hores després d’ ingerir-los. En les reaccions al·lèrgiques greus els símptomes acostumen a ser dificultat per respirar o respiració sorollosa, inflor de llengua, sensació d'opressió a la gola, veu afònica, tos persistent o sensació intensa de mareig ocorren en reaccions al·lèrgiques greus. Els lactants solen quedar-se pàl·lids i molt decaiguts.
Al servei d'Al·lergologia de l'Hospital Universitari Sagrat Cor fan diverses proves per diagnosticar aquestes al·lèrgies alimentàries. Mitjançant una entrevista al pacient es decideixen les proves que es faran com són les proves a la pell (prick-test), les anàlisis de sang específiques o les proves d'exposició oral controlada. En aquesta darrera s'ofereixen diverses quantitats de l'aliment objecte d'estudi per valorar la tolerància, tot sota una vigilància mèdica estreta. A cada pacient se li lliura informació i se li expliquen normes terapèutiques específiques d'acord amb la severitat dels símptomes en cas d'ingestió accidental de l'aliment a què és al·lèrgic.
En aquests moments, s'obre un futur esperançador per a aquests pacients mitjançant la tècnica de sensibilització. Diversos grups investigadors estan fent avenços, encara que no estiguin consolidats per fer-los servir rutinàriament, sense garantir absència d'efectes adversos com ja passa amb la llet i l'ou. Amb aquesta tècnica es podrà assolir l'objectiu de tolerar aquests aliments, obviant els problemes esmentats. El tractament per a l'al·lèrgia a fruits secs és evitar la ingesta directa del producte que és al·lèrgic.
