El Centre Mèdic l’Eixample Sagrat Cor ofereix pautes sobre com afrontar els trastorns de conducta alimentària en infants i adolescents en la tornada a l’escola
La tornada a l’escola després de les vacances d’estiu suposa una etapa de reajustament emocional per a molts infants i adolescents. En els casos en què existeixen o han existit trastorns de la conducta alimentària (TCA), aquest retorn pot intensificar tensions internes, disparar l’ansietat i agreujar els símptomes. L’entorn escolar, tot i que pot esdevenir un aliat en la recuperació, també pot ser un focus de pressió, d’inseguretat i de comparacions constants.
Rocío Rosés, la directora de l’Institut de Salut Mental de l’Hospital Universitari Sagrat Cor i del Centre Mèdic l’Eixample Sagrat Cor, adverteix que "l’inici del curs escolar és un moment sensible per als menors amb TCA, ja que implica canvis en les rutines, una major exposició social i la necessitat d’encaixar en un grup, cosa que pot ser especialment difícil si el menor arrossega una baixa autoestima o una autoimatge distorsionada".
Factors de risc en la tornada a l’escola
Els TCA, com l’anorèxia nerviosa, la bulímia o el trastorn per afartament, tenen causes multifactorials, però el context educatiu pot actuar com a desencadenant o amplificador. Les comparacions físiques amb companys, els comentaris sobre el cos o l’alimentació, l’assetjament escolar i la pressió acadèmica són factors que poden contribuir al deteriorament de l’estat emocional i, per tant, a l’agreujament de la simptomatologia.
"Els adolescents es troben en una etapa de gran vulnerabilitat psicològica. Necessiten sentir-se acceptats i, moltes vegades, busquen en el control del cos una manera de gestionar la seva ansietat o de recuperar una sensació de domini", explica Rosés.
A més, els canvis hormonals, l’augment de l’ús de les xarxes socials i la idealització de certs models estètics poden accentuar aquestes conductes, especialment quan no es compta amb un entorn familiar o educatiu que detecti els primers signes d’alarma.
Quins senyals han d’alertar a pares i docents?
Segons l’especialista, alguns comportaments freqüents que poden indicar la presència d’un TCA són: evitar els àpats en grup, parlar amb més freqüència de les calories dels aliments, deixar-se l’entrepà de l’escola sense menjar, negar-se a menjar al menjador escolar, aïllar-se socialment, tenir canvis d’humor sobtats, un descens en el rendiment escolar o una intensificació de les hores dedicades a l’estudi i, per descomptat, mostrar un descens o un augment brusc de pes.
"Una detecció precoç és clau per evitar que el trastorn s’agreugi o es cronifiqui. En aquests casos, tant les famílies com els professionals del centre educatiu han d’estar coordinats per intervenir al més aviat possible", assenyala Rosés.
El paper de la família i l’escola en la recuperació
La tornada a l’escola pot ser també una oportunitat per reforçar hàbits saludables si s’aborda des d’una perspectiva de suport i comprensió. Rosés recomana treballar amb el menor des de l’empatia, evitant la confrontació i apostant per l’escolta activa.
"La família ha de transmetre un missatge clar: l’important no és l’aspecte físic ni el rendiment acadèmic, sinó el benestar emocional. Així mateix, és essencial establir rutines, oferir un entorn previsible i mostrar afecte incondicional", indica.
D’altra banda, el paper del professorat és fonamental. Els docents poden actuar com a agents detectors de senyals d’alarma i com a referents positius. Incloure a l’aula missatges sobre la diversitat corporal, l’alimentació saludable sense restriccions rígides i la cura de la salut mental contribueix a reduir l’estigma i a afavorir la prevenció.
Tractament i acompanyament
L’abordatge d’un TCA requereix un tractament multidisciplinari que inclogui suport psicològic, seguiment mèdic i, en molts casos, orientació nutricional. Al Centre Mèdic l’Eixample Sagrat Cor, l’equip de Salut Mental treballa de manera coordinada amb les famílies i els especialistes per adaptar el tractament a les necessitats de cada menor. "Amb una intervenció precoç, un entorn segur i un acompanyament constant, la recuperació és possible. Però és important entendre que no es tracta només de menjar més o menys, sinó de guarir un vincle malmès amb un mateix", conclou Rosés.
