Els especialistes del servei de Ginecologia de l'Hospital Universitari Sagrat Cor de Barcelona ens parlen del VPH, o conjunt de virus (s'estima que n'hi ha més de 200) relacionats entre si, dels quals , aproximadament, uns 40 afecten els genitals. Actualment, la prevalença de la infecció en dones a Espanya és del 14%, la prevalença mitjana a Europa en dones amb citologia normal és del 8,2% mentre que la prevalença en homes de mitjana edat se situa entre el 30 i el 50%. La infecció per VPH constitueix la malaltia de transmissió sexual més freqüent en tots dos sexes.

Segons el comitè assessor de vacunes de l'Associació Espanyola de Pediatria, la prevalença és més gran en dones joves, als 25 anys se situa al voltant del 25% i passats els 30 anys la taxa d'infecció es redueix al 5-10%. En el cas dels homes augmenta de forma notable a partir dels 50 anys ja que el virus sol persistir a l'àrea genital durant molts més anys amb la qual cosa la incidència d'infecció per VPH és molt més gran que la de la dona a partir de els 50 anys. En les dones s'estableix que almenys el 80% s'ha infectat almenys amb un tipus de VPH al llarg de tota la vida. L'home i la dona poden ser portadors asimptomàtics i vehicles de transmissió del VPH.

La propagació del VPH es realitza a través del contacte sexual amb una persona prèviament infectada, després d'una relació sexual sense protecció, el contacte íntim pell amb pell i en el cas dels nadons es poden contagiar en passar pel canal durant el part si la mare està infectada pel VPH. La conducta sexual és determinant en el risc d'infecció així com les relacions sexuals precoces i el nombre de companys sexuals. L'ús adequat de preservatius de làtex redueix el risc de contraure la infecció i les vacunes poden protegir contra diversos tipus de VPH, han demostrat una gran eficàcia i efectivitat en la prevenció de la infecció i de les lesions benignes i premalignes relacionades amb aquest virus. Les vacunes brinden la protecció més gran quan s'apliquen abans d'exposar-se al virus. Això vol dir que és millor que s'apliquin abans que es tornin sexualment actives. Com a prevenció primària entre els 9 i els 45 anys. Les vacunes protegeixen quan s'apliquen abans d'exposar-se al virus, és a dir, abans de mantenir una vida sexual activa. Al nostre país ja disposem de dades d'efectivitat vacunal davant de berrugues genitals amb la vacuna tetravalent. Amb una cobertura de vacunació del 44% s'observa una disminució d'un 50% de les berrugues genitals a la cohort de dones vacunades.

Els símptomes poden ser berrugues localitzades a diferents parts del cos a causa de certes infeccions de VPH de baix risc, però la majoria de casos són asimptomàtiques. Hi ha dues categories de VPH de transmissió sexual. El VPH de baix risc pot causar berrugues al voltant dels genitals, l'anus, la boca o la gola. El VPH d'alt risc pot causar diversos tipus de càncer: de coll uterí, d'anus, de boca i gola, de vulva, de vagina o de penis.

La majoria de les infeccions per VPH desapareixen per si mateixes i no causen càncer. Però de vegades les infeccions duren més. Quan una infecció per VPH d'alt risc dura molts anys, pot provocar canvis a les cèl·lules. Si aquests canvis no es tracten, poden empitjorar amb el temps i esdevenir càncer. Hi ha diversos tractaments com la medicació o l'abordatge quirúrgic.

El Dr. Jordi Rabasa, ginecòleg de l'Hospital Universitari Sagrat Cor, ens explica que càncer de coll uterí passa fonamentalment per la infecció del virus del papil·loma humà (VPH) que es transmet per via sexual. Els tipus de VPH 16 i 18 són els responsables del 70–75% dels càncers de cèrvix. Un 83% dels casos de càncer de coll uterí es donen a països en vies de desenvolupament.

Alguns factors de risc associats a la infecció per VPH són l'inici precoç de les relacions sexuals, un elevat nombre de parelles sexuals i contacte amb home de risc. El consum de cigarrets actua com a cofactor en el desenvolupament del càncer. L’ús continuat del preservatiu redueix el risc d’infecció per VPH.

En la prevenció de càncer de coll uterí, es recomana acudir al ginecòleg per fer proves de detecció regulars (citologies) per a la detecció de qualsevol lesió precancerígena i així poder tractar-la.