Autisme i adolescència? Canvis clau i com acompanyar des de casa

L’adolescència implica transformacions físiques, emocionals i socials. En adolescents amb Trastorn de l’Espectre de l’Autisme (TEA), aquestes demandes sovint es viuen amb més intensitat perquè l’entorn exigeix més flexibilitat, més lectura de "normes no escrites" i més autonomia, alhora que augmenten els estímuls i la pressió social.

Les expectatives socials, les interaccions grupals més complexes i els canvis corporals en aquest període poden generar situacions d’estrès o ansietat. A diferència d’altres etapes, en què les rutines i els contextos coneguts aporten més predictibilitat, l’entorn adolescent exigeix més flexibilitat i adaptació de manera constant.

"El pas a l’adolescència introdueix noves demandes socials i emocionals que, per a molts adolescents amb TEA, són especialment ambigües. Anticipar, donar estructura i ajustar expectatives és una necessitat per a la seva salut mental i el seu funcionament diari", explica la Dra. Rocío Rosés, directora de l’Institut de Salut Mental de l’Hospital Universitari Sagrat Cor i Centre Mèdic l’Eixample Sagrat Cor.

Què és l’autisme i què canvia en l’adolescència?

El Trastorn de l’Espectre de l’Autisme (TEA) és un conjunt de condicions d’origen neurobiològic que influeixen en el desenvolupament i el funcionament del sistema nerviós. Acompanya la persona al llarg de tota la vida i afecta, principalment, la comunicació i la interacció social, així com la flexibilitat del pensament i del comportament.

En l’adolescència, això es tradueix sobretot en tres grans canvis:

• Més complexitat social: grups, ironia, dobles sentits, jerarquies implícites, pressió per encaixar.

• Més exposició a estímuls: soroll, canvis d’aula, entorns socials imprevisibles, pantalles, horaris exigents.

• Més exigència d’autonomia: organització, presa de decisions, higiene, gestió del temps, tasques escolars.

En aquest context, no és estrany que apareguin o s’intensifiquin dificultats emocionals. A més, més del 70% de joves amb TEA compleixen criteris per, com a mínim, presentar un trastorn psiquiàtric addicional, sent els més freqüents l’ansietat, la depressió, les alteracions del son, el TDAH i altres.

"En molts adolescents amb TEA, el malestar emocional es viu amb confusió: no sempre és fàcil distingir què forma part de l’autisme i què pot ser un problema de salut mental afegit, com l’ansietat o la depressió. Per això és tan important posar nom al que passa i demanar una valoració quan hi ha canvis sostinguts en l’estat d’ànim, el son o el funcionament diari", explica la Dra. Rosés.

Senyals i reptes freqüents durant aquesta etapa

No tots els adolescents amb TEA presenten les mateixes experiències, però hi ha patrons que, quan s’observen conjuntament, poden orientar les famílies i educadors:

• Sobrecàrrega sensorial: irritabilitat, bloqueig, necessitat d’escapar, esgotament després de contextos sorollosos o imprevisibles.

• Rigidesa i augment de conductes repetitives: de vegades és una forma d’autoregular-se quan augmenta l’ansietat.

• Dificultats socials: malentesos, aïllament, esgotament després de socialitzar o evitació de contextos grupals.

• Estrès per canvis: transicions (institut, horaris, exàmens) amb augment de conductes d’evitació.

• "Camuflatge" o "masking": esforç per ocultar dificultats per encaixar; pot ser especialment freqüent en noies i resultar emocionalment costós.

"En alguns adolescents, sobretot noies, el camuflatge funciona ‘per fora’ però passa factura ‘per dins’, generant més estrès, més ansietat i més risc de baixa autoestima. És important parar atenció al cost emocional que té aquest procés d’adaptació constant durant l’adolescència", apunta l’especialista.

Comunicació i suport en l’entorn familiar

Establir una comunicació clara és una eina fonamental en l’acompanyament. Els adolescents solen respondre millor a explicacions directes i previsibles sobre canvis o expectatives. Evitar ambigüitats, oferir una planificació anticipada de les activitats i mantenir un espai de diàleg respectuós ajuda a reduir l’ansietat i facilita l’adaptació.

Validar les emocions de l’adolescent —és a dir, reconèixer i posar nom al que sent sense minimitzar-ho ni jutjar-ho— contribueix a establir un clima de confiança. Alguns consells pràctics que poden ajudar són:

"Escoltar sense minimitzar i validar les experiències no significa resoldre totes les dificultats, sinó acompanyar des de la comprensió", indica la Dra. Rosés. "La implicació familiar, la comunicació respectuosa i la disposició a buscar suport quan sigui pertinent conformen un marc d’acompanyament que protegeix i potencia el benestar", conclou la directora de l’Institut de Salut Mental de l’Hospital Universitari Sagrat Cor i Centre Mèdic l’Eixample Sagrat Cor.