Càncer de còlon i colonoscòpia, com el diagnòstic precoç marca la diferència

El càncer de còlon i recte és un dels tumors més freqüents i, en gran mesura, el seu impacte depèn de quan es detecta. En molts casos es desenvolupa de manera lenta, a partir de lesions precursores com els pòlips, i pot avançar durant anys sense donar senyals clares. Per això, el diagnòstic precoç és el factor que més condiciona el tractament, la possibilitat de curació i el pronòstic.

D’acord amb les dades de l’Observatori del Càncer de l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC), el 2024 es van diagnosticar a Espanya 41.167 nous casos de càncer colorectal, convertint-se així en el tumor més freqüentment diagnosticat al nostre país. Amb motiu del Dia Mundial contra el Càncer de Còlon, el missatge és clar: participar en els programes de cribratge i no normalitzar símptomes persistents pot marcar la diferència.

"En l’abordatge del càncer colorectal, el decisiu no és esperar a tenir símptomes, sinó arribar abans. La colonoscòpia ens permet diagnosticar amb precisió i, en molts casos, actuar sobre lesions precursores en el mateix procediment. Aquest marge d’anticipació és el que realment canvia el pronòstic", explica la Dra. Victòria Andreu, cap del Servei d’Aparell Digestiu de l’Hospital Universitari Sagrat Cor.

Què aporta la colonoscòpia en el diagnòstic precoç

La colonoscòpia és una exploració que permet visualitzar l’interior del còlon i el recte i, quan es detecten lesions, prendre biòpsies o extirpar pòlips en el mateix procediment. Aquesta doble dimensió —diagnòstica i, en molts casos, terapèutica— és el que la converteix en una eina central en prevenció i detecció precoç.

En els programes de cribratge poblacional, l’habitual és començar amb un test de sang oculta en femta. Si el resultat és positiu, la colonoscòpia permet confirmar el diagnòstic i, en molts casos, actuar de manera precoç. La clau és no perdre aquesta finestra.

"La colonoscòpia és una oportunitat de detectar lesions a temps i, quan escau, tractar-les durant la mateixa exploració. Això canvia l’escenari clínic, però el primer pas és el cribratge", assenyala la Dra. Andreu.

A qui va dirigit el cribratge i per què no convé "saltar-se’l"

A Espanya, els programes de cribratge solen dirigir-se a població general sense antecedents d’alt risc, en una franja d’edat establerta pels programes autonòmics —sovint entre 50 i 69 anys—, amb una periodicitat definida.

L’objectiu d’aquests programes és identificar lesions quan encara no hi ha símptomes, millorant el pronòstic i l’abordatge terapèutic. Per això, participar en aquests cribratges quan correspon és una de les decisions amb més impacte real en prevenció.

En aquest sentit, l’especialista destaca que "en els darrers anys hem avançat molt en els programes de cribratge, però continuem tenint un repte important: la participació ciutadana no arriba al 50%. Tot i que es tracta d’una prova senzilla, que només requereix lliurar una mostra a la farmàcia, encara costa implicar la població".

Quan cal consultar un especialista

Convé acudir a un especialista quan apareix simptomatologia o canvis que es repeteixen o persisteixen en el temps com, per exemple:

• Sang a la femta (visible), o femtes molt fosques sense una explicació clara.

• Canvis del ritme intestinal (diarrea, restrenyiment o alternança) durant diverses setmanes.

• Dolor abdominal recurrent o sensació d’evacuació incompleta.

• Pèrdua de pes sobtada que no respon a canvis en la dieta, cansament marcat o anèmia (especialment ferropènica).

• Si hi ha antecedents familiars de càncer colorectal o pòlips, especialment si són de primer grau.

"Moltes vegades el símptoma es normalitza o s’atribueix a hemorroides, estrès o ‘alguna cosa que he menjat’. Si hi ha sang, canvis mantinguts del trànsit o anèmia, cal estudiar-ho amb criteri i sense demores", indica la Dra. Andreu.

Què esperar d’una colonoscòpia

Per a moltes persones, aquest tipus de proves genera incertesa perquè es desconeix en què consisteix i com funciona el procediment. En termes generals:

• És una exploració programada i, habitualment, es realitza amb sedació per millorar el confort.

• La preparació sol incloure una dieta baixa en residus els dies previs (evitant fibra, llavors, fruites i verdures crues) i, a més, es pren un preparat laxant el dia abans de la prova. L’equip mèdic facilita instruccions per escrit i és clau seguir-les al detall, ja que una neteja insuficient pot dificultar veure lesions petites i obligar a repetir la prova.

• Si s’identifiquen pòlips, l’equip els pot extirpar o prendre biòpsies durant la mateixa prova, segons el cas.

• Després de la sedació, es recomana no conduir i organitzar el retorn a casa amb acompanyament.

"La detecció precoç és fonamental i comptem amb eines que augmenten les possibilitats de tractar a temps i, en molts casos, prevenir la progressió d’aquesta patologia", subratlla la Dra. Andreu. "En el càncer de còlon, arribar a temps ho canvia tot. Participar en el cribratge quan correspon i consultar davant símptomes que no es resolen és una decisió senzilla amb un impacte real en salut", conclou la cap del Servei d’Aparell Digestiu de l’Hospital Universitari Sagrat Cor.