Dona i salut cardiovascular: factors de risc a partir dels 45–50 anys i per què l’infart no sempre es manifesta igual

Durant anys, les malalties cardiovasculars s’han percebut com un problema majoritàriament masculí. Tanmateix, aquesta idea no només és incompleta, sinó que ha contribuït a infradiagnosticar i retardar l’atenció en moltes dones. A partir dels 45–50 anys, coincidint amb la transició a la menopausa, el risc cardiovascular femení augmenta de manera significativa i adopta característiques pròpies que convé conèixer.

Entendre com canvien els factors de risc i reconèixer que els símptomes d’un infart no sempre són els mateixos que en els homes és clau per millorar la prevenció i la detecció precoç.

"Les malalties cardiovasculars són també la principal causa de mort en dones. El repte és que, en moltes ocasions, es manifesten de manera diferent i això retarda la consulta i el diagnòstic", explica el Dr. Jordi Pérez Rodon, cap del Servei de Cardiologia de l’Hospital Universitari Sagrat Cor.

El cor femení: un canvi d’escenari a partir dels 45–50 anys

Fins a la menopausa, les dones solen presentar una menor incidència de malaltia cardiovascular que els homes de la mateixa edat. La protecció hormonal, especialment el paper dels estrògens, contribueix a mantenir un perfil metabòlic i vascular més favorable. Tanmateix, aquest escenari canvia progressivament a partir dels 45–50 anys.

Amb el descens hormonal, augmenten la rigidesa arterial, les alteracions del metabolisme dels greixos i la tendència a acumular greix abdominal, factors que eleven el risc cardiovascular. A això s’hi afegeix que, en aquesta etapa, sovint coexisteixen altres condicionants com l’estrès crònic, els canvis en el son o una menor activitat física.

"Després de la menopausa, el risc cardiovascular de la dona s’aproxima ràpidament al de l’home, i fins i tot el pot superar si conflueixen altres factors", assenyala el Dr. Pérez Rodon.

Les xifres confirmen la magnitud de l’impacte cardiovascular en la dona. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort en dones a Espanya, per davant del càncer, i representen al voltant del 30% de totes les defuncions femenines.

Com canvien els factors de risc en la dona

Els factors de risc clàssics —hipertensió, colesterol elevat, diabetis, tabaquisme o sedentarisme— també afecten les dones, però el seu impacte pot ser diferent i, en alguns casos, més marcat a partir de la menopausa.

• Hipertensió arterial: la seva prevalença augmenta de manera significativa després dels 50 anys i sovint passa desapercebuda durant anys.

• Colesterol i perfil lipídic: el descens d’estrògens s’associa a un augment del colesterol LDL i a una reducció de l’HDL.

• Diabetis: en dones, la diabetis multiplica el risc cardiovascular de manera més marcada que en homes.

• Obesitat abdominal: la redistribució del greix cap a l’abdomen té un impacte directe en el risc cardíac.

• Factors psicosocials: l’estrès sostingut, l’ansietat o la depressió influeixen de manera rellevant en la salut cardiovascular femenina.

"Sovint, aquests factors es normalitzen com a part de l’envelliment, quan en realitat són senyals clars d’alerta cardiovascular", subratlla el Dr. Pérez Rodon.

Per què l’infart no sempre presenta els mateixos símptomes

Un dels principals reptes en la salut cardiovascular femenina és que l’infart no sempre es manifesta amb el patró clàssic descrit en els homes. El dolor toràcic opressiu irradiat al braç esquerre pot aparèixer, però no és l’únic ni el més freqüent en tots els casos.

En dones, és habitual que els símptomes siguin més inespecífics o atípics, cosa que afavoreix la confusió i retarda l’atenció mèdica. Entre els més freqüents es troben:

• Molèstia toràcica difusa o poc definida.

• Sensació de falta d’aire sense dolor clar al pit.

• Fatiga intensa i sobtada.

• Nàusees, vòmits o molèsties digestives.

• Dolor a l’esquena, coll, mandíbula o espatlles.

• Mareig, sudoració freda o sensació de malestar general.

"Moltes dones no reconeixen aquests símptomes com a cardíacs i triguen més a acudir a urgències", adverteix l’especialista. "Les xifres ens indiquen que l’infart en la dona continua infravalorat. No perquè sigui menys freqüent, sinó perquè es detecta més tard i, en molts casos, es manifesta de manera menys típica", apunta el Dr. Pérez Rodon.

Prevenció cardiovascular amb enfocament femení

A partir dels 45–50 anys, la prevenció cardiovascular en la dona ha de ser activa i adaptada a aquesta etapa vital. Algunes claus són:

• Revisar periòdicament la pressió arterial, el colesterol i la glucosa.

• Prestar atenció als canvis en el pes i en la distribució del greix corporal.

• Mantenir activitat física regular, ajustada a la condició física i al moment vital.

• Cuidar el descans i la gestió de l’estrès com a part de l’abordatge cardiovascular.

• Consultar davant de símptomes persistents, nous o diferents dels habituals.

"La prevenció cardiovascular en la dona no pot basar-se en un model únic. Conèixer els canvis hormonals, els factors de risc i els símptomes menys evidents és essencial per actuar a temps", conclou el Dr. Jordi Pérez Rodon, cap del Servei de Cardiologia de l’Hospital Universitari Sagrat Cor.