La Prevenció del Suïcidi: com actuar i acompanyar una persona en risc
Cada any, més de 700.000 persones al món es treuen la vida, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). A Espanya, el suïcidi continua sent la principal causa externa de mort, superant els accidents de trànsit. L’Hospital Universitari Sagrat Cor fa una crida a la conscienciació i a l’acció: parlar pot salvar vides.
Quan una persona propera mostra senyals d’ideació suïcida, l’entorn familiar i social juga un paper fonamental. Però, què podem fer si sospitem que algú està pensant a treure’s la vida?
"La primera clau és no ignorar-ho. Moltes vegades, per por o desconeixement, tendim a minimitzar el que la persona sent o a evitar el tema. Però parlar amb claredat i des de l’empatia és fonamental per obrir una via d’ajuda", explica la Dra. Rocío Rosés, cap del Servei de Salut Mental de l’Hospital Universitari Sagrat Cor.
Com detectar una possible ideació suïcida?
Tot i que no sempre hi ha senyals evidents, existeixen alguns indicadors que poden alertar d’un risc imminent. Expressions com "no val la pena seguir", "sóc una càrrega" o "ja no aguanto més" s’han de prendre seriosament. Altres signes inclouen canvis bruscos de comportament, aïllament social, abandonament d’activitats que abans eren significatives o fins i tot regalar objectes personals importants, així com, en alguns casos, escriure notes de comiat.
"També és freqüent que la persona hagi passat recentment per una pèrdua, un diagnòstic mèdic impactant o una situació de patiment emocional sostingut, encara que a vegades no ho hagi manifestat, com l’assetjament o problemes laborals", afegeix la Dra. Rosés.
Què dir i què no dir?
Parlar sobre el suïcidi no incita a cometre’l. Al contrari, pot ser una oportunitat per oferir suport i canalitzar ajuda professional. "Preguntar directament si la persona ha pensat a fer-se mal no només no és perillós, sinó que demostra interès genuí i pot obrir una porta per parlar del seu patiment", aclareix la psicòloga.
És important evitar frases com "no diguis ximpleries" o "t’has d’animar", que poden invalidar el malestar que sent la persona. En el seu lloc, és millor optar per expressions com: "Sóc aquí per escoltar-te", "No estàs sol/a" o "Em preocupa el que estàs sentint, vols que busquem ajuda junts?".
Acompanyar sense jutjar
Oferir un espai d’escolta activa, sense interrupcions ni judicis, és essencial. A vegades no es tracta de trobar una solució immediata, sinó d’acompanyar en el dolor.
"No ens hem de convertir en terapeutes, però sí en aliats. L’important és acompanyar des de l’empatia i validar les seves emocions, així com facilitar que aquesta persona accedeixi a atenció especialitzada com més aviat millor", indica la Dra. Rosés. En casos de risc elevat es recomana acudir a urgències o contactar amb els serveis d’emergències.
Recursos i xarxa de suport
L’atenció en salut mental s’ha d’abordar des d’una perspectiva multidisciplinària. A l’Hospital Universitari Sagrat Cor, l’equip de psiquiatres, psicòlegs i professionals d’infermeria especialitzada treballa de manera coordinada per atendre tant persones en crisi com les seves famílies.
"El suïcidi és un problema de salut pública, però també un tema del qual tots hem de parlar sense tabús. Només des de l’educació emocional, la prevenció i l’accés adequat als recursos podrem reduir aquestes xifres tan doloroses", conclou la Dra. Rosés.
A més de l’entorn familiar, existeixen recursos gratuïts d’ajuda immediata com el Telèfon 024 del Ministeri de Sanitat, disponible les 24 hores, o associacions com el Telèfon de l’Esperança o AFASIB.
Parlar és un acte de prevenció
El suïcidi es pot prevenir. Reconèixer el patiment, crear xarxes de suport i fomentar l’accés a la salut mental són els pilars clau per salvar vides. El missatge és clar: escolta, acompanya, actua.
