Salut mental davant les emergències: aprendre a cuidar allò invisible

Els fenòmens meteorològics adversos extrems han deixat de ser fets aïllats que ocupen puntualment els titulars informatius. Inundacions, incendis forestals, onades de calor o episodis de pluges torrencials són cada vegada més freqüents i tenen un impacte directe en la vida de les persones. Les seves conseqüències no es limiten a les pèrdues materials o als danys físics, sinó que també deixen una empremta emocional profunda en aquells que viuen aquestes situacions.

Més enllà de la resposta immediata davant l’emergència, és essencial reconèixer que les catàstrofes també afecten la salut mental. La por, la incertesa o la pèrdua poden desencadenar estrès agut, ansietat, insomni o sentiments de desemparament que, si no s’aborden, poden deixar seqüeles duradores. En aquest escenari, l’atenció psicològica precoç i la creació de xarxes de suport esdevenen tan importants com l’assistència mèdica o la reconstrucció material.

Símptomes més comuns després d’una emergència

Davant una situació de crisi, el nostre organisme s’activa per protegir-nos. Si aquestes respostes es mantenen en el temps, poden convertir-se en un problema de salut mental.

Entre els símptomes més freqüents hi trobem l’ansietat constant, l’insomni, els records intrusius o flashbacks, la irritabilitat, els sentiments de desesperança o culpa i, en molts casos, símptomes físics com palpitacions, mals de cap o tensió muscular.

La Dra. Rocío Rosés, directora de l’Institut de Salut Mental de l’Hospital Universitari Sagrat Cor i Centre Mèdic l’Eixample Sagrat Cor, recorda que "és fonamental estar atents a aquests senyals. No són una debilitat ni una exageració, sinó una reacció normal a una experiència molt dura. Identificar-los a temps ajuda a tractar-los i evita que es cronifiquin".

L'impacte també en qui observa des de fora

No només les persones directament afectades poden experimentar malestar. També els testimonis indirectes —familiars, amics, professionals d’emergències o la ciutadania en general— poden veure’s impactats emocionalment. L’exposició repetida a imatges i informació en mitjans i xarxes socials pot generar angoixa, por o sensació de vulnerabilitat, fins i tot quan no s’ha estat físicament a la zona afectada.

Reconèixer aquest fenomen ajuda a fomentar una empatia més conscient, però també ens recorda la importància de cuidar de la nostra pròpia salut mental. Per això, limitar el consum de notícies, contrastar la informació i reservar espais de calma són estratègies senzilles que poden contribuir a reduir aquests símptomes.

La importància de demanar suport

Després d’una emergència, parlar del que ha passat i compartir com ens sentim és clau. El suport social de familiars, amics o veïns contribueix a alleujar la càrrega emocional.

Tot i així, en alguns casos aquest suport no és suficient. "Demanar ajuda professional no vol dir que una persona no sigui forta; al contrari, és un acte de valentia", explica la Dra. Rosés. "Els psicòlegs i psiquiatres especialitzats en emergències poden oferir eines per gestionar l’ansietat, regular les emocions i recuperar la sensació de seguretat."

Estratègies d’afrontament saludable

Cada persona té el seu propi ritme de recuperació, i respectar-lo és essencial. Per acompanyar aquest procés i reforçar el benestar, existeixen mesures senzilles que poden ajudar en el dia a dia, especialment quan es combinen amb el suport professional:

• Mantenir rutines de descans i alimentació.

• Evitar la sobreexposició a notícies o imatges sobre el desastre.

• Practicar tècniques de respiració o relaxació.

• Reprendre a poc a poc activitats quotidianes.

• Participar en iniciatives comunitàries, que enforteixen el sentit de pertinença.

Cuidar la salut mental també salva vides

La salut mental en emergències és un pilar de la recuperació personal i comunitària. Tal com subratlla la Dra. Rosés, "cuidar la ment en situacions de crisi és tan important com atendre les lesions físiques. Només així podem ajudar les persones a recuperar el seu benestar i la seva capacitat de mirar el futur amb esperança".

Des del seu Institut de Salut Mental, l’Hospital Universitari Sagrat Cor treballa per oferir una atenció integral i de qualitat als seus pacients. El centre està compromès amb la promoció activa de la salut mental i contribueix a millorar el benestar i la qualitat de vida de la població.