SIBO: una alteració digestiva cada vegada més consultada que requereix diagnòstic mèdic

Les molèsties digestives com la inflor abdominal, els gasos, les digestions pesades o els canvis en el ritme intestinal s’han convertit en un dels motius de consulta més freqüents a les consultes d’aparell digestiu. El ritme de vida actual —àpats ràpids, horaris irregulars, consum d’aliments processats i nivells elevats d’estrès— influeix de manera directa en la funció digestiva i en l’equilibri de la microbiota intestinal.

En aquest context, la salut digestiva ha guanyat protagonisme dins del benestar global. L’intestí es descriu cada vegada més com un "segon cervell", per la seva estreta relació amb el sistema nerviós i l’estat emocional. Conceptes com "microbiota", "intestí permeable" o "SIBO" s’han popularitzat, encara que no sempre amb el context clínic necessari.

"L’intestí alberga de manera natural bacteris que compleixen funcions essencials. El problema apareix quan aquest equilibri s’alterar i determinats microorganismes proliferen en zones on no haurien de ser", explica la Dra. Victòria Andreu, cap del Servei d’Aparell Digestiu de l’Hospital Universitari Sagrat Cor.

Què és el SIBO i quina és la seva incidència

El terme SIBO fa referència a les sigles en anglès Small Intestinal Bacterial Overgrowth, és a dir, la presència d’un excés de bacteris a l’intestí prim (IP).

La prevalença de SIBO descrita varia segons la població estudiada i el mètode o criteris diagnòstics utilitzats, i tendeix a sobreestimar-se en estudis basats en tests d’alè (40 %) en comparació amb el cultiu d’aspirat (19 %), una altra tècnica de mesura invasiva segons el document de posicionament conjunt de la Societat Espanyola de Patologia Digestiva (SEPD) i l’Associació Espanyola de Neurogastroenterologia i Motilitat (ASENEM).

El SIBO apareix quan bacteris propis del còlon ascendeixen fins a l’intestí prim i n’alteren l’equilibri. Aquest sobrecreixement bacterià provoca una fermentació anòmala dels nutrients —especialment dels hidrats de carboni i els sucres—, cosa que genera una producció excessiva de gasos i símptomes digestius inespecífics.

En funció del gas predominant produït per les bacteris, es distingeixen diferents tipologies:

• SIBO per metà, habitualment associat a restrenyiment.

• SIBO per hidrogen, més relacionat amb diarrea, tot i que també pot cursar amb restrenyiment o alternança.

"Es tracta d’una forma concreta de disbiosi, és a dir, un desequilibri de la microbiota. Pot estar relacionada amb cirurgies intestinals, alteracions de la motilitat o malalties digestives cròniques. Per això és clau valorar el context de cada persona abans d’atribuir tots els símptomes a un sobrecreixement bacterià a l’intestí prim", subratlla la doctora Andreu.

Símptomes freqüents i per què es confonen amb altres patologies

Les manifestacions més habituals del SIBO inclouen:

• Distensió abdominal

• Sensació d’inflor o pesadesa després dels àpats

• Augment de gasos i borborigmes

• Digestions lentes o incòmodes

• Diarrea, restrenyiment o alternança d’ambdós

El problema és que aquests símptomes són molt inespecífics. Trastorns com el síndrome d’intestí irritable, la dispèpsia funcional, algunes intoleràncies alimentàries o fins i tot canvis en la dieta i l’estrès poden presentar-se de manera pràcticament idèntica.

"És important recordar que no tot quadre d’inflor o malestar digestiu és SIBO. Hi ha altres desequilibris de la microbiota i moltes patologies digestives que poden produir símptomes molt similars", apunta la Dra. Andreu. "Per això és tan rellevant una valoració clínica completa abans de centrar-ho tot en un únic diagnòstic".

Com es diagnostica: més enllà d’un simple test

En la pràctica clínica, el mètode més utilitzat és el test d’aire expirat, una prova indirecta de baix risc i baix cost que consisteix a administrar un substrat (habitualment glucosa) i mesurar en l’aire exhalat la concentració d’hidrogen i metà, gasos produïts per la fermentació bacteriana. La prova es basa en el fet que les cèl·lules humanes no produeixen hidrogen ni metà, de manera que la seva detecció a l’alè és un indicador indirecte de fermentació bacteriana.

Les societats científiques recomanen que aquesta prova es realitzi amb criteris clars i que els resultats siguin interpretats per personal mèdic amb experiència, ja que fins a un 20 % de persones sanes poden presentar un test positiu sense tenir símptomes.

"El diagnòstic no es basa en una prova aïllada, sinó en la integració de símptomes, antecedents i resultats. Aquesta visió global és la que ens permet saber quan un SIBO és realment clínicament rellevant", insisteix l’especialista.

Abordatge i tractament individualitzat

L’objectiu del tractament és reduir símptomes, corregir dèficits nutricionals i abordar les causes subjacents. En funció del cas, el pla pot incloure:

• Abordatge de factors de base: millorar la motilitat intestinal, revisar medicació que hi pugui influir, corregir dèficits nutricionals o tractar malalties digestives de base (celiaquia, malaltia inflamatòria, etc.).

• Tractament farmacològic: en alguns casos es prescriuen antibiòtics dirigits al sobrecreixement bacterià, sempre amb indicació clara i durant un temps limitat. Les societats científiques insisteixen a evitar l’ús sistemàtic d’antibiòtics en patologies funcionals molt prevalents, com el síndrome d’intestí irritable, per no danyar encara més la microbiota ni afavorir resistències.

• Ajustos dietètics: evitar excessos de certs sucres i aliments molt fermentables, sempre guiats per professionals. Les dietes molt restrictives (com algunes versions extremes de dietes baixes en FODMAP) poden alleujar temporalment el meteorisme i la distensió, però, precisament pel seu caràcter restrictiu, existeix el risc d’empitjorar la simptomatologia si no es controlen bé.

"Cada pla ha de ser individualitzat. Hi ha pacients en què n’hi ha prou amb ajustar dieta i hàbits; en d’altres, necessitem afegir tractament farmacològic o combinar diferents estratègies. L’important és no aplicar solucions estàndard", conclou la cap del Servei d’Aparell Digestiu de l’Hospital Universitari Sagrat Cor.