Depressió en l’adolescència: com identificar els senyals i quan buscar ajuda

L’adolescència és una etapa marcada per canvis profunds a nivell emocional, social i cognitiu. La construcció de la identitat, les exigències acadèmiques, la influència de l’entorn i el propi desenvolupament neurològic configuren un període d’especial sensibilitat. En aquest context, no sempre resulta senzill diferenciar entre els alts i baixos propis de l’edat i els senyals que poden indicar un problema de salut mental.

En les darreres dècades, la depressió en adolescents s’ha convertit en un repte sanitari de primer ordre. A Espanya, segons dades del Consejo General de la Psicología, el nombre d’hospitalitzacions per depressió en població adolescent ha augmentat un 1.217 % en els últims vint anys, assolint el seu màxim el 2021. Tres de cada quatre ingressos corresponen a noies adolescents i més del 70 % s’han concentrat en l’última dècada. Una tendència que ja era ascendent des del 2011 i que s’ha intensificat després de la pandèmia de la COVID-19.

"La depressió en l’adolescència no sempre s’expressa amb tristesa evident. Sovint es manifesta a través d’irritabilitat, apatia o canvis de comportament, fet que pot dificultar-ne la detecció precoç", apunta la Dra. Rocío Rosés, cap de Psiquiatria i Psicologia de l’Hospital Universitari Sagrat Cor.

Una etapa d’especial vulnerabilitat emocional

Durant l’adolescència, el cervell continua el seu procés de maduració, especialment en les àrees implicades en la regulació emocional, la presa de decisions i el control dels impulsos. A aquesta realitat biològica s’hi sumen factors externs com la pressió acadèmica, l’exposició constant a les xarxes socials, els canvis en les relacions interpersonals o l’augment de les expectatives personals i familiars.

Les dades més recents de l’últim estudi HBSC (Health Behaviour in School-aged Children), auspiciat per l’Organització Mundial de la Salut i coordinat a Espanya pel Ministeri de Sanitat, confirmen que el malestar emocional en adolescents va en augment. S’observa un increment significatiu del malestar psicosomàtic entre adolescents, que ha passat del 27,8 % el 2018 al 38,5 % actual. Aquests indicadors reforcen la necessitat de prestar atenció precoç als canvis emocionals i conductuals, especialment des de l’entorn familiar.

"No tots els canvis emocionals formen part del desenvolupament normal. Quan el malestar és persistent i condiciona el dia a dia, convé valorar-lo amb rigor clínic i sense minimitzar-lo", assenyala la Dra. Rosés.

Senyals d’alerta que no convé ignorar

La depressió en adolescents pot manifestar-se de manera diferent que en els adults. En molts casos, els símptomes apareixen de forma progressiva i s’expressen més a través de la conducta que del llenguatge emocional explícit.

Entre els senyals que han d’alertar famílies i docents s’inclouen:

• Aïllament social progressiu o pèrdua d’interès per activitats que abans resultaven motivadores.

• Irritabilitat persistent, apatia o canvis bruscos de l’estat d’ànim.

• Descens del rendiment acadèmic, dificultats de concentració o absentisme escolar.

• Alteracions mantingudes del son o de la gana.

• Queixes físiques freqüents sense causa mèdica clara, com cefalees, molèsties abdominals o cansament constant.

• Increment de la impulsivitat, conductes de risc o consum de substàncies.

"Família i escola són entorns clau per detectar aquests canvis de manera precoç. Quan diversos senyals coincideixen i es mantenen en el temps, és fonamental no normalitzar-los i consultar amb un professional", subratlla l’especialista.

Com abordar la conversa en l’entorn familiar

Parlar de salut mental amb un adolescent no sempre és senzill. La por d’envair la seva intimitat o provocar rebuig pot portar a posposar converses necessàries. Tanmateix, l’abordatge més eficaç es basa a generar un espai de confiança, escolta i respecte.

És recomanable triar un moment tranquil, evitar judicis o retrets i centrar la conversa en com se sent l’adolescent, més que en el seu comportament concret. Validar les seves emocions i transmetre que demanar ajuda forma part de l’autocura facilita que se senti acompanyat.

"L’objectiu no és forçar respostes immediates, sinó obrir una porta al diàleg i transmetre disponibilitat i suport continuat", sosté la Dra. Rosés.

Atenció professional precoç i seguiment

Quan els símptomes persisteixen o interfereixen de manera clara en la vida quotidiana de l’adolescent, la valoració per part d’un professional de la salut mental és fonamental. Una avaluació especialitzada permet diferenciar entre reaccions adaptatives i un trastorn depressiu, i dissenyar un pla d’intervenció ajustat a cada cas.

El tractament de la depressió en l’adolescència sol ser integral i inclou psicoteràpia, acompanyament familiar i, en situacions concretes, tractament farmacològic curosament indicat i supervisat. El seguiment clínic continuat és clau per valorar l’evolució i prevenir recaigudes.

"La detecció precoç i l’acompanyament adequat poden marcar una diferència decisiva en el benestar emocional present i futur de l’adolescent", conclou la cap de Psiquiatria i Psicologia de l’Hospital Universitari Sagrat Cor.

Acompanyar per protegir la salut mental

Reconèixer a temps els signes de depressió en l’adolescència permet intervenir amb més eficàcia i serenitat. La implicació de la família, la coordinació amb l’entorn educatiu i l’accés a atenció especialitzada són pilars fonamentals de la cura emocional en aquesta etapa.

"Abordar la salut mental des de la prevenció i l’acompanyament contribueix a que els adolescents desenvolupin recursos per gestionar les seves emocions, enfortir la seva autoestima i afrontar els reptes propis del seu creixement amb més seguretat i qualitat de vida", afirma la Dra. Rocío Rosés.