El càncer de pròstata es manté entre els tumors més diagnosticats a Espanya i és el més freqüent entre els homes. Segons la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), cada any s’estimen més de 29.000 nous casos al país.

"El càncer de pròstata és el tumor més freqüent entre els homes i, tot i així, continua envoltat de mites, pors i preguntes que moltes vegades no es verbalitzen a consulta", explica el Dr. Salvador Esquena, cap d’UROCAT del Servei Transversal d’Urologia de l’Hospital Universitari General de Catalunya, l’Hospital Universitari Sagrat Cor i l’Hospital Quirónsalud del Vallès.

Què és el càncer de pròstata i qui té més risc

La pròstata és una glàndula de l’aparell reproductor masculí situada sota la bufeta i al voltant de la uretra. El càncer de pròstata apareix quan les cèl·lules d’aquesta glàndula comencen a créixer de manera anormal i descontrolada. Encara que sovint s’associa a una malaltia greu, no tots els tumors prostàtics evolucionen igual.

El principal factor de risc és l’edat. La seva freqüència augmenta a partir dels 50 anys i el risc s’incrementa amb l’envelliment. També poden influir els antecedents familiars de càncer de pròstata, especialment en familiars de primer grau; els antecedents d’altres tumors vinculats a alteracions genètiques hereditàries; l’obesitat, el tabaquisme, el sedentarisme i determinats hàbits poc saludables.

"En homes sense factors de risc, la valoració prostàtica sol plantejar-se a partir dels 50 anys, però quan existeixen antecedents familiars o factors de risc rellevants, pot ser recomanable avançar aquesta consulta", sosté l’especialista.

Quan acudir a consulta

El càncer de pròstata pot no provocar símptomes en les seves fases inicials. Per això, les revisions permeten detectar possibles alteracions abans que apareguin manifestacions clíniques.

Quan existeixen símptomes, solen estar relacionats amb canvis urinaris, com necessitat d’orinar amb més freqüència, especialment a la nit; dificultat per iniciar la micció; sensació de buidatge incomplet; raig urinari dèbil o interromput; dolor o coïssor en orinar; o presència de sang en l’orina o el semen.

"Presentar símptomes urinaris no implica necessàriament patir càncer de pròstata. Per exemple, l’augment benigne de la pròstata és una condició molt comuna que pot provocar molèsties similars. No obstant això, és important realitzar revisions periòdiques i consultar un especialista davant l’aparició de simptomatologia", assenyala el Dr. Esquena.

Diagnòstic i opcions terapèutiques

La valoració inicial sol incloure l’anàlisi de l’antigen prostàtic específic, conegut com a PSA, una proteïna produïda per la pròstata els nivells de la qual poden orientar l’especialista. Aquesta prova s’ha d’interpretar dins del context clínic del pacient, ja que un PSA elevat no significa necessàriament càncer, però sí que pot indicar la necessitat d’ampliar l’estudi.

Si existeix sospita clínica, l’especialista pot sol·licitar proves com una ressonància magnètica prostàtica o una biòpsia, que permet confirmar el diagnòstic quan està indicada.

Quan es confirma el diagnòstic, les opcions terapèutiques depenen del tipus de tumor, la seva extensió, l’edat del pacient, el seu estat general i les seves preferències. En alguns casos pot indicar-se vigilància activa; en altres, cirurgia, radioteràpia o altres tractaments, sempre dins d’una valoració individualitzada.

"Avui disposem d’eines diagnòstiques i opcions terapèutiques cada vegada més precises per abordar el càncer de pròstata de manera individualitzada. La prevenció i les revisions continuen sent la millor manera d’actuar a temps, però també és important transmetre que, quan es diagnostica, existeixen alternatives eficaces i tractaments avançats per acompanyar el pacient en tot el procés", conclou el Dr. Salvador Esquena.