Durant dècades el Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) s’ha associat erròniament gairebé de manera exclusiva a nens de sexe masculí físicament hiperactius. Aquesta visió estereotipada ha deixat històricament infradiagnosticades les nenes, els adults i les persones el TDAH de les quals és de perfil predominantment no atent.
Per contra, avui dia, es defineix oficialment com un trastorn del neurodesenvolupament que altera la maduració del cervell i persisteix tota la vida. Ja no es veu com una conducta infantil, sinó com una condició complexa que afecta directament la qualitat de vida i les funcions cognitives.
És a dir, ara se sap que el TDAH afecta totes les etapes de la vida, manifestant-se de formes molt diferents a mesura que la persona creix i s’enfronta a noves exigències socials i acadèmiques. Aquest canvi de mirada ha permès millorar el diagnòstic, reduir l’infradiagnòstic i entendre millor com impacta el TDAH al llarg de tota la vida.
Què és el TDAH?
"El TDAH és una alteració neurobiològica que combina diferents problemes com la conducta impulsiva, les dificultats per parar atenció o una activitat excessiva. Tot i que se sol diagnosticar a la infància, també es manifesta en adults i pot causar trastorns en el comportament, ansietat, depressió o fracàs escolar", afirma Rocío Roses, Cap de servei de l’àrea de Psiquiatria i Psicologia de l’Hospital Universitari Sagrat Cor.
Existeixen diferents tipus de TDAH depenent del síndrome predominant. D’una banda, hi ha el TDAH predominantment no atent. Aquest provoca dificultats per mantenir l’atenció o fixar-se en els detalls. Després, hi ha el TDAH predominantment hiperactiu impulsiu i produeix un excés d’activitat i dificultats per romandre en repòs. I, finalment, existeix el TDAH combinat, que és el més habitual i es caracteritza per manifestar característiques dels dos tipus descrits anteriorment.
Infància, adolescència i adultea
"El TDAH, certament, és un trastorn que acompanya la persona durant tota la vida. Però el TDAH no es presenta com una cosa estàtica, sinó que més aviat és una cosa dinàmica i que passa per diferents fases a mesura que la persona va creixent", afirma Roses.
A la infància sol predominar la inquietud motora, les dificultats d’atenció a l’aula, la impulsivitat i els problemes de rendiment escolar, la qual cosa en ocasions pot generar conflictes tant acadèmics com socials.
Durant l’adolescència, tot i que la hiperactivitat visible tendeix a disminuir, persisteixen la desatenció i la impulsivitat, apareixent amb freqüència problemes d’organització, baixa tolerància a la frustració, dificultats en l’autoestima i, en alguns casos, una major exposició a conductes de risc.
En l’edat adulta, les manifestacions solen centrar-se més en la dificultat per concentrar-se, organitzar-se i gestionar el temps, amb oblits freqüents, inestabilitat en l’àmbit laboral o acadèmic i impacte en les relacions personals.
En definitiva, el TDAH ja no s’entén com un problema exclusiu de "nens inquiets", sinó com un trastorn del neurodesenvolupament que continua acompanyant en l’adolescència i en l’edat adulta. Gràcies als avenços s’han superat els mites que feien creure que el TDAH es devia a una falta d’educació, disciplina o voluntat. És a dir, la comprensió actual del TDAH és molt més àmplia i realista que fa anys. Aquest reconeixement ha permès detectar millor els casos, adaptar el suport a cada etapa i trencar mites i estigmes. A més, encara manca un major diagnòstic en nenes, ja que no se’n detecten alteracions a l’aula, però quan se les diagnostica, els símptomes que presenten són més greus perquè l’edat mitjana és superior a la dels nois.
