L’afàsia i el seu impacte en una cosa tan quotidiana com comunicar-se

Parlar, entendre una conversa, llegir una indicació o escriure un missatge són gestos tan quotidians que rara vegada pensem en tot el que impliquen. En els últims anys, la visibilitat que ha donat el cas de l’actor Bruce Willis ha fet que moltes persones sentissin a parlar per primera vegada de l’afàsia, un trastorn que pot alterar de manera profunda una cosa tan quotidiana com comunicar-se.

Per això, quan una persona perd parcialment o totalment aquesta capacitat a causa d’una lesió neurològica, l’impacte no es limita al llenguatge, sinó que afecta també la seva autonomia, la seva relació amb l’entorn i moltes activitats del dia a dia.

L’afàsia és un trastorn del llenguatge que pot alterar la comprensió, l’expressió oral, la lectura i l’escriptura. Com explica el Dr. Eliot Gómez, especialista en Neurologia a l’Hospital Universitari Sagrat Cor, "no es tracta d’una malaltia en si mateixa, sinó d’una alteració causada per una lesió a les àrees cerebrals responsables del llenguatge. La seva repercussió, per tant, va molt més enllà de la dificultat per trobar paraules".

En què consisteix l’afàsia?

L’afàsia es produeix com a conseqüència d’un dany estructural a les àrees del cervell encarregades del llenguatge. Això significa que la persona pot continuar pensant amb normalitat, però tenir dificultats per traduir aquest pensament en paraules o per comprendre el llenguatge dels altres.

"Moltes vegades el pacient sap perfectament què vol dir, però no aconsegueix expressar-ho com abans o té dificultats per comprendre determinades paraules o frases. Aquesta desconnexió és una de les parts més frustrants de l’afàsia", assenyala el Dr. Gómez.

Les causes més freqüents

La causa més habitual de l’afàsia és l’ictus, tot i que també pot aparèixer després d’un traumatisme cranioencefàlic, un tumor cerebral, una infecció neurològica o en el context d’algunes malalties neurodegeneratives.

Des del punt de vista clínic, se sol parlar d’afàsies fluents i no fluents. En les primeres, la persona pot parlar amb relativa fluïdesa, però amb alteracions importants en la comprensió o en l’organització del llenguatge. En les no fluents, en canvi, la comprensió pot estar més conservada, però existeix una dificultat clara per produir paraules o construir frases.

Recuperació i tractament

En els casos lleus, part de la capacitat d’expressió es pot recuperar de manera progressiva. Tot i així, el més habitual és que es necessiti rehabilitació especialitzada. El tractament se sol centrar en la logopèdia i en programes dirigits a recuperar, en la mesura del possible, la capacitat de comunicació.

"En l’afàsia, començar a treballar aviat i adaptar la rehabilitació a les necessitats reals de cada pacient pot marcar una diferència important en l’evolució", conclou el Dr.Gómez.