El 2026, el càncer de mama serà el segon tumor més diagnosticat a Espanya, amb una estimació de més de 38.000 nous casos, només per darrere del càncer de còlon i recte, segons la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM).
Amb motiu del Dia Mundial del Càncer de Mama, que se commemora el 19 d’octubre, pren una importància especial recordar el paper de la detecció precoç en el seu diagnòstic i tractament.
"Una de les particularitats del càncer de mama és que pot desenvolupar-se sense provocar molèsties durant les seves primeres fases. Per això, trobar-se bé o no notar cap bony no significa que puguem prescindir dels controls recomanats", explica el Dr. Miguel Ángel Jiménez Ortuño, cap del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital Universitari Sagrat Cor.
Quins canvis a la mama convé vigilar?
La detecció precoç permet identificar lesions que encara no han provocat símptomes i, en alguns casos, diagnosticar-les abans que la malaltia arribi a fases més avançades.
Per fer-ho, és fonamental combinar la participació en els programes de cribratge amb l’atenció a possibles canvis en les mames com, per exemple:
- Un nòdul o enduriment nou a la mama o l’aixella.
- Canvis recents en la mida o la forma d’una mama.
- Enfonsament del mugró d’aparició recent.
- Alteracions a la pell, com retraccions, engrossiment o enrogiment persistent.
- Secreció espontània pel mugró, especialment si conté sang.
Aquests canvis són freqüents en altres alteracions mamàries que tenen causes benignes. Tanmateix, és important consultar quan apareixen, sense esperar a la següent revisió programada.
El cribratge, també quan no hi ha símptomes
La mamografia és la principal prova utilitzada en els programes de cribratge del càncer de mama, ja que permet identificar alteracions que encara no són palpables. El seu objectiu és detectar possibles lesions en dones que no presenten símptomes, abans que es puguin manifestar clínicament.
A Espanya, el cribratge poblacional s’adreça tradicionalment a dones d’entre 45 i 74 anys. A més, els antecedents personals i familiars i altres factors de risc poden fer recomanable un seguiment individualitzat.
És important recordar que el cribratge no substitueix la valoració mèdica davant d’un canvi sospitós. En aquests casos, poden ser necessàries proves complementàries, com una ecografia o una biòpsia, per determinar la naturalesa de l’alteració, independentment de quan s’hagi fet l’última mamografia.
Un tractament adaptat a cada dona
Una vegada confirmat el diagnòstic, conèixer la mida, l’extensió i les característiques biològiques del tumor permet valorar les diferents opcions terapèutiques. L’elecció del tractament també té en compte la situació clínica i les necessitats de cada pacient.
"Avui sabem que no tots els càncers de mama es comporten de la mateixa manera. L’anàlisi de determinats marcadors del tumor ens ajuda a identificar quines pacients poden beneficiar-se de tractaments hormonals, teràpies dirigides o altres opcions", assenyala el Dr. Jiménez. "És important que cada dona comprengui les característiques de la seva malaltia, conegui les opcions disponibles i pugui participar en les decisions sobre el seu tractament", conclou.
