La meningitis apareix quan s’inflamen les meninges, les membranes que recobreixen el cervell i la medul·la espinal. En la majoria dels casos, aquesta inflamació està relacionada amb una infecció que arriba al sistema nerviós, encara que existeixen altres causes menys freqüents.

"Davant un possible quadre de meningitis, a l’hospital no valorem únicament quins símptomes presenta el pacient, sinó també com han aparegut, amb quina rapidesa estan evolucionant i quina és la gravetat de l’estat clínic del pacient", explica la Dra. Ágata León, Cap del Servei de Medicina Interna de l'Hospital Universitari Sagrat Cor.

Existeix un únic tipus de meningitis?

La resposta és que no. Al nostre país, d’acord amb les dades de la Sociedad Española de Neurología (SEN), es diagnostiquen cada any aproximadament 1.000 casos, i prop del 90% estan relacionats amb infeccions víriques o bacterianes. La meningitis es pot classificar segons tres criteris principals: causa, curs temporal i perfil del líquid cefaloraquidi.

Segons la causa poden ser:

MENINGITIS INFECCIOSES

• Meningitis vírica. És la més freqüent i, en molts casos, presenta una evolució més lleu i auto limitada.
• Meningitis bacteriana. És menys habitual (5% de les meningitis), però pot evolucionar ràpidament, presenta un risc elevat de mort i complicacions a llarg termini, per la qual cosa davant la seva sospita es requereix atenció mèdica urgent, confirmar el diagnòstic i tractament antibiòtic.
• A més, encara que la seva incidència és menor, també poden haver-hi meningitis per infeccions per fongs o paràsits.

MENINGITIS NO INFECCIOSES.

Causes a considerar especialment davant meningitis asèptica (amb cultius negatius i característiques determinades en LCR). Com la neoplàsica, autoimmune o farmacològica.

Segons el curs temporal (aguda, subaguda, crònica o recurrent).

Segons el perfil del LCR

Quins símptomes ens han de fer consultar?

Els primers símptomes d’una meningitis poden ser inespecífics (febre, malestar general) i confondre’s amb els que poden produir-se en moltes altres infeccions, cosa que pot fer que en un primer moment no se sospiti una meningitis. No obstant això, l’aparició de febre elevada, un mal de cap intens, diferent de l’habitual i rigidesa dels músculs del coll són les manifestacions més característiques. També poden aparèixer nàusees i vòmits "en escopetada", sensibilitat a la llum, confusió, somnolència, dificultat per mantenir-se despert, taques vermelloses o violàcies a la pell que no desapareixen en pressionar-les.

Davant l’aparició d’aquests símptomes, s’ha de buscar atenció mèdica urgent.

"Un dels errors més freqüents és esperar que apareguin tots els signes que associem a la meningitis. L’absència d’algun d’ells no permet descartar-la, especialment si el pacient presenta un canvi important respecte al seu estat habitual o una evolució poc esperable per a una infecció comuna", assenyala la Dra. León.

En nadons i lactants, les manifestacions poden ser menys específiques. La rigidesa de clatell pot no estar present i poden observar-se irritabilitat intensa, menor activitat, dificultat per despertar-los, rebuig de l’aliment, un plor anormal o persistent.

Com es confirma i quin és el tractament?

Davant la sospita d’una meningitis, l’equip mèdic necessita estudiar el líquid cefaloraquidi mitjançant una punció lumbar. Aquesta prova permet confirmar el diagnòstic i orientar-ne la causa.

L’elecció del tractament inicial dependrà de les característiques del líquid cefaloraquidi, l’edat i determinats factors de risc del pacient (immunosupressió, traumatisme, neurocirurgia). La meningitis bacteriana requereix antibiòtics de forma urgent. En moltes meningitis amb líquid cefaloraquidi de característiques víriques es poden administrar antivirals segons sospita clínica individualitzada.

"El propòsit de les proves no és només confirmar si existeix una meningitis, sinó conèixer quin possible microorganisme l’està causant i com està afectant els diferents òrgans del pacient. Aquesta informació és la que permet orientar el tractament i el seguiment de manera adequada", conclou la cap del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Universitari Sagrat Cor.