Dolor abdominal, inflor, diarrea o cansament després de menjar determinats aliments poden fer pensar que el gluten n’és el responsable. Tanmateix, presentar molèsties després de consumir blat o altres cereals no significa necessàriament tenir malaltia celíaca.

A més, encara que col·loquialment es parli "d’intolerància al gluten", aquest terme pot resultar imprecís. La malaltia celíaca, la sensibilitat al gluten no celíaca i l’al·lèrgia al blat són trastorns diferents que poden compartir alguns símptomes, però tenen mecanismes, criteris diagnòstics i abordatges diferents.

"Quan una persona relaciona els seus símptomes amb determinats aliments, no hem d’assumir d’entrada que el problema és el gluten. La història clínica i el tipus de símptomes ajuden a orientar què hem d’estudiar i a evitar diagnòstics basats únicament en la percepció de millora en retirar un aliment", explica la Dra. Victoria Andreu, cap del Servei d’Aparell Digestiu de l’Hospital Universitari Sagrat Cor.

La celiaquia va més enllà de les molèsties digestives

La malaltia celíaca és un trastorn sistèmic de base immunològica que apareix en persones genèticament predisposades i es desencadena per la ingesta de gluten. Pot produir una lesió a la mucosa de l’intestí prim i afectar l’absorció de nutrients.

Tot i que pot provocar diarrea persistent, dolor abdominal o inflor, no sempre es presenta de la mateixa manera. La pèrdua de pes no explicada, el cansament mantingut, l’anèmia per dèficit de ferro sense una causa clara, determinats dèficits nutricionals o les aftes bucals recurrents també poden formar part del quadre.

"Algunes persones presenten pocs símptomes digestius o fins i tot cap. Per aquest motiu, la sospita de celiaquia ha de tenir en compte el conjunt de manifestacions i els antecedents del pacient", explica la especialista.

Sensibilitat al gluten o al·lèrgia al blat no són celiaquia

La sensibilitat al gluten no celíaca es caracteritza per l’aparició de símptomes relacionats amb la ingesta d’aliments que contenen gluten o blat en persones en les quals s’ha descartat la malaltia celíaca i l’al·lèrgia al blat.

L’al·lèrgia al blat, per la seva banda, està mediada per mecanismes al·lèrgics i constitueix una entitat diferent que requereix un estudi específic.

"Trobar-se millor després de retirar el gluten no confirma per si sol cap d’aquestes malalties. La millora pot tenir diferents explicacions i és important estudiar el quadre abans d’establir restriccions dietètiques mantingudes", assenyala la Dra. Andreu.

Per què no convé retirar el gluten abans de les proves

Si existeix sospita de malaltia celíaca, començar una dieta sense gluten abans de completar l’estudi pot modificar els resultats i dificultar el diagnòstic.

L’avaluació sol començar amb la història clínica i anàlisis de sang per determinar anticossos específics. En funció dels resultats i de les característiques del pacient, pot ser necessari completar l’estudi amb altres proves, entre elles una biòpsia de l’intestí prim.

Per això, davant de símptomes persistents, anèmia sense una causa clara o molèsties que apareixen repetidament després de determinats aliments, és recomanable consultar abans de fer canvis importants en l’alimentació.

"Un diagnòstic precís permet saber si és necessari retirar el gluten de manera estricta o si l’origen dels símptomes és un altre. Evitar restriccions innecessàries és també part d’un bon abordatge", conclou la cap del Servei d’Aparell Digestiu de l’Hospital Universitari Sagrat Cor.