El dolor durant les relacions sexuals, la sensació de cremor o coïssor, o les molèsties intenses durant una exploració ginecològica són símptomes que moltes dones viuen en silenci, de vegades perquè els normalitzen i altres per vergonya o desconeixement.

Amb motiu del Dia Mundial de la Salut Sexual, convé recordar la importància de parlar amb naturalitat dels problemes que afecten la vida sexual. Trencar tabús permet consultar abans, posar nom al que passa i evitar que aquestes molèsties condicionin la vida íntima, emocional o de parella.

"Moltes dones conviuen amb dolor, por o evitació durant mesos o fins i tot anys. Quan acudeixen a consulta, el primer pas que fem és obrir una conversa segura per entendre què està passant i evitar que el problema es mantingui per vergonya o falta d’informació", explica el Dr. Miguel Ángel Jiménez, cap de Servei de l’àrea de Ginecologia de l’Hospital Universitari Sagrat Cor.

Què és el vaginisme? Quins són els seus principals símptomes?

El vaginisme és una disfunció sexual femenina que provoca una contracció involuntària de la musculatura del sòl pelvià que envolta l’entrada de la vagina. Hi ha dos tipus principals: el vaginisme primari, que apareix en dones que mai han pogut mantenir relacions sexuals amb penetració; i el vaginisme secundari, que es presenta després d’haver mantingut relacions sense dificultat en el passat.

No es manifesta igual en totes les dones, però entre els símptomes més freqüents es troben:

• Dolor, ardor, coïssor o sensació de bloqueig en intentar la penetració.

• Contracció involuntària del sòl pelvià.

• Dificultat per introduir tampons.

• Molèsties durant exploracions ginecològiques.

• Por, ansietat o tensió davant les relacions sexuals.

"Una de les claus és explicar que el cos pot anticipar el dolor i respondre amb tensió abans fins i tot que es produeixi la penetració. La musculatura respon de manera reflexa, com un mecanisme de defensa, i això pot generar dolor, bloqueig o evitació. Entendre aquest funcionament ajuda a reduir la culpa i a enfocar el problema des d’una perspectiva clínica", assenyala el Dr. Jiménez.

Com es pot abordar des de Ginecologia?

No hi ha una sola causa en l’origen del vaginisme. Pot estar relacionat amb factors emocionals, com ansietat, por al dolor, experiències sexuals negatives, vivències traumàtiques, baixa autoestima o desconeixement del propi cos. En altres casos, hi ha causes físiques que convé descartar, com infeccions, inflamació, sequedat vaginal, alteracions hormonals, dolor pelvià o altres condicions ginecològiques.

Per això, la valoració ginecològica és un primer pas important. El diagnòstic és principalment clínic i es basa a escoltar la història de la pacient, valorar quan apareix el dolor, revisar antecedents i realitzar una exploració adaptada a cada cas, sempre de manera suau, progressiva i respectant els seus temps.

El tractament sol ser individualitzat i, en molts casos, multidisciplinari. Pot incloure fisioteràpia de sòl pelvià, suport psicològic o sexològic, educació sexual i tractament mèdic si s’identifica una causa física associada.

"L’abordatge del vaginisme requereix temps, confiança i coordinació. No es tracta de forçar ni d’accelerar etapes, sinó d’acompanyar la dona perquè entengui què li passa, recuperi seguretat i pugui avançar amb un tractament adaptat a la seva situació", conclou el cap de Servei de l’àrea de Ginecologia de l’Hospital Universitari Sagrat Cor.