En els últims anys ha augmentat l’interès per la vitamina D i pel seu possible dèficit, especialment en persones amb poca exposició solar, rutines d’interior o determinats factors de risc. A la pràctica, aquest major coneixement s’ha traduït en un augment del consum de suplements, que no sempre està acompanyat d’una valoració mèdica prèvia.

Per això, conèixer quines funcions compleix la vitamina D, com s’obté i en quines situacions pot estar indicada la suplementació resulta clau per evitar tant dèficits no tractats com un ús innecessari o inadequat d’aquests complements.

Què és la vitamina D i per a què serveix?

"Quan parlem de vitamines, és important entendre que no totes es comporten igual. Algunes s’eliminen amb més facilitat, mentre que d’altres, com la vitamina D, s’emmagatzemen a l’organisme. Aquesta diferència és rellevant perquè condiciona tant la seva indicació com la forma d’administrar-la", explica la Dra. Laia Orpinell, especialista en Reumatologia de l’Hospital Universitari Sagrat Cor.

Existeixen dos grans grups de vitamines:

• Hidrosolubles, com les vitamines del grup B i la vitamina C, es dissolen en aigua i s’eliminen per l’orina, per la qual cosa s’han d’incorporar de forma regular a través de l’alimentació.
• Les liposolubles, com les vitamines A, D, E i K, s’absorbeixen juntament amb els greixos i poden emmagatzemar-se al fetge i al teixit adipós.

La vitamina D forma part d’aquest segon grup. La seva funció més coneguda és afavorir l’absorció del calci i contribuir al manteniment d’una adequada salut òssia, però també intervé en el funcionament muscular, el sistema immunitari i altres processos de l’organisme.

Les fonts de la vitamina D

La vitamina D es pot obtenir de tres maneres diferents: a través de l’exposició solar, dels aliments i, quan està indicat, de la suplementació.

L’exposició solar és una de les principals vies de síntesi de vitamina D. De manera orientativa, en població general pot ser suficient una exposició breu i controlada, d’uns 10-15 minuts al dia a la cara i als braços, encara que el temps necessari varia segons l’estació de l’any, l’edat, el tipus de pell, la latitud, la superfície corporal exposada i l’ús de fotoprotecció.

També existeixen aliments que aporten vitamina D, encara que en quantitats variables. Entre ells es troben els peixos blaus, com el salmó, la tonyina o la verat; el rovell d’ou; alguns lactis sencers i productes enriquits.

En qualsevol cas, l’exposició solar no s’ha d’entendre com una recomanació per prendre el sol sense protecció ni durant les hores de més radiació. Després d’una exposició breu i prudent, és important aplicar fotoprotecció adequada i mantenir mesures de protecció davant la radiació ultravioleta.

Quan pot ser necessària la suplementació

La determinació de vitamina D no es realitza de manera rutinària en tota la població. Sol indicar-se quan existeix sospita de dèficit o alteracions del seu metabolisme, com pot passar en persones amb malalties òssies, persones grans institucionalitzades, pacients amb malabsorció, malalties cròniques o tractaments que poden interferir en la seva acció.

"La clau no és suplementar per rutina, sinó identificar qui ho necessita. A la consulta podem valorar si hi ha factors de risc, sol·licitar una analítica quan estigui indicada i ajustar la dosi i la durada del tractament. Així evitem tant dèficits no tractats com un ús innecessari o excessiu de suplements", afirma la Dra. Orpinell.

L’excés de vitamina D pot provocar toxicitat i elevar els nivells de calci en sang, el que es coneix com a hipercalcèmia. Aquesta situació pot causar nàusees, debilitat, alteracions cardíaques i dany renal, inclosos càlculs o deteriorament de la funció renal.

Per això, abans d’iniciar una suplementació, convé consultar amb un professional sanitari. La valoració mèdica permet decidir si realment és necessària, ajustar la dosi i evitar un ús prolongat o inadequat que pugui implicar riscos per a la salut.