Noves companyes i companys i professorat, una organització diferent i una major responsabilitat pel que fa als horaris, els materials i les tasques formen part de l’inici de l’Educació Secundària Obligatòria.

Alguns menors afronten aquesta etapa amb il·lusió i curiositat, mentre que d’altres poden experimentar incertesa, tristesa, irritabilitat o por de no encaixar. També influeix com es produeix el canvi: començar al costat d’amics o germans, conèixer prèviament el centre o, per contra, arribar-hi sense referències conegudes pot fer que l’adaptació sigui molt diferent.

"No podem esperar la mateixa resposta en tots els adolescents. Hi ha qui es desenvolupa amb facilitat davant dels canvis i d’altres que necessiten més temps i suport. L’important és observar com ho està vivint cadascú i oferir-li un entorn en què pugui expressar els seus dubtes o preocupacions sense sentir-se jutjat", explica Rocío Rosés, cap del Servei de Psiquiatria i Psicologia de l’Hospital Universitari Sagrat Cor.

Més autonomia, però encara amb acompanyament

A l’institut s’espera que l’alumnat sigui més independent: ha d’organitzar diferents assignatures, respondre davant de diversos professors i gestionar amb més autonomia els deures i els exàmens. Tanmateix, aquestes capacitats s’adquireixen de manera progressiva.

Durant les primeres setmanes pot ser útil ajudar-los a organitzar els horaris, anticipar les tasques o establir rutines d’estudi i descans. També pot ser positiu donar-los un cert marge de decisió en aspectes relacionats amb aquesta nova etapa, de manera que puguin guanyar seguretat i sensació de control.

"Acompanyar no significa supervisar cada pas. Podem estar disponibles, preguntar què necessiten i oferir-los eines per organitzar-se, però deixant progressivament que siguin ells qui assumeixin responsabilitats", assenyala l’especialista.

El pes de les noves relacions socials

Durant l’adolescència, la pertinença al grup adquireix una especial rellevància. Arribar a un centre nou pot generar preocupació per fer amistats, conservar les anteriors o trobar un lloc dins de la classe. Per a alguns serà un procés ràpid, mentre que d’altres necessitaran més temps per guanyar confiança i establir nous vincles.

Convé interessar-se per com està vivint l’adolescent els seus primers dies sense convertir cada conversa en un interrogatori. Escoltar i reconèixer les seves preocupacions facilita que continuï compartint el que li passa. Per contra, expressions com «no passa res», «tots hi hem passat» o les comparacions amb germans i companys poden fer-li sentir que allò que li preocupa no és important.

A més, el malestar no sempre es manifesta de manera evident. En alguns adolescents, la tristesa o la preocupació poden expressar-se a través d’irritabilitat, enuig o canvis de comportament. Abans d’interpretar-los únicament com a rebel·lia o falta d’interès, convé valorar què hi pot haver al darrere.

Quins canvis requereixen més atenció?

Els primers dies poden anar acompanyats de nervis, cansament, canvis d’humor o certa resistència davant de les noves rutines. En molts casos, aquestes reaccions disminueixen a mesura que l’adolescent coneix el centre, estableix vincles i guanya seguretat.

Convé prestar més atenció quan el malestar és intens, es manté en el temps o comença a interferir de manera clara en la seva vida quotidiana. Entre els senyals que poden justificar una valoració hi ha:

• Rebuig persistent a anar a l’institut o absències freqüents.
• Aïllament progressiu o dificultats importants per relacionar-se.
• Pèrdua d’interès per activitats que abans gaudia.
• Alteracions mantingudes del son, la gana o l’estat d’ànim.
• Irritabilitat o canvis de comportament persistents que afecten el seu funcionament habitual.

Aquestes manifestacions poden respondre a situacions diferents. Per això, abans d’atribuir-les a falta d’esforç, desmotivació o un problema de conducta, és important intentar comprendre què està passant en l’àmbit acadèmic, familiar i social. La comunicació amb el tutor o l’equip educatiu també pot ajudar a obtenir una visió més completa.

"De vegades, l’adolescent està fent un esforç important per adaptar-se i ho expressa a casa amb més cansament, irritabilitat o necessitat d’aïllar-se. El que ens ha de fer mirar-ho més de prop és que aquest canvi es mantingui, vagi a més o comenci a afectar el seu son, les seves relacions, els estudis o les ganes d’anar a l’institut", conclou Rosés.