Espanya és el cinquè país d’Europa amb més adults amb diabetis, per darrere de Turquia, Rússia, Alemanya i Itàlia, segons l’11a edició de l’Atles Mundial de la Diabetis, elaborat per la Federació Internacional de Diabetis (IDF). Al nostre país, més de cinc milions d’adults conviuen amb aquesta malaltia, cosa que representa el 14,1 % de la població adulta.
Amb motiu del Dia Mundial de la Diabetis, que se celebra cada 14 de novembre, els especialistes recorden la importància de la prevenció i la detecció precoç de les alteracions de la diabetis, però també de la prediabetis.
"La prediabetis, que consisteix en uns valors anòmals de glucosa a la sang que encara no arriben als valors de la diabetis, representa una oportunitat per intervenir abans que aparegui la diabetis de tipus 2. En molts pacients, els canvis en l’estil de vida poden aconseguir que els nivells de glucosa tornin a valors normals. Per això, detectar aquesta alteració no s’ha d’entendre com un diagnòstic inevitable de diabetis, sinó com un senyal per actuar", explica la Dra. Laura Tuneu, cap del Servei d’Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital Universitari Sagrat Cor.
Per què apareix la prediabetis?
La prediabetis es desenvolupa quan l’organisme comença a tenir dificultats per regular la glucosa. En condicions normals, la insulina en facilita l’entrada a les cèl·lules perquè s’utilitzi com a energia. Tanmateix, quan hi ha resistència a aquesta hormona i el pàncrees no aconsegueix compensar-la, la glucosa s’acumula a la sang.
Entre els principals factors de risc hi ha el sobrepès, especialment quan s’acumula greix abdominal, el sedentarisme, l’edat i els antecedents familiars de diabetis de tipus 2. També tenen més risc les dones que han tingut diabetis gestacional.
"Un dels aspectes que hem de tenir en compte és que la prediabetis pot aparèixer fins i tot en persones que no tenen sobrepès. Per això, no hem de valorar el risc únicament a partir del pes corporal, sinó que també hem de tenir en compte els antecedents familiars, l’edat i altres factors metabòlics", assenyala l’especialista.
Quins són els senyals d’alerta?
La prediabetis sol passar desapercebuda perquè no provoca símptomes. Per això, les persones descobreixen que tenen la glucosa elevada mitjançant una anàlisi de sang. Quan l’alteració evoluciona cap a una diabetis de tipus 2, poden aparèixer manifestacions com ara:
- Augment de la set i necessitat d’orinar sovint.
- Cansament persistent.
- Visió borrosa.
- Pèrdua de pes involuntària.
Aquests símptomes requereixen valoració mèdica. La prediabetis es pot detectar mitjançant proves com la glucosa en dejú o l’hemoglobina glicada (HbA1c), o la prova de tolerància a la glucosa.
Hàbits que ajuden a prevenir-ne l’evolució
Adoptar hàbits saludables és fonamental per reduir el risc de desenvolupar diabetis de tipus 2. Entre les principals recomanacions destaquen:
- Alimentació equilibrada: prioritzar verdures, fruites, llegums i cereals integrals, limitant els sucres afegits i els aliments ultraprocessats.
- Activitat física regular: fer almenys 150 minuts setmanals d’exercici moderat, adaptat a cada persona.
- Control del pes: en persones amb sobrepès, una reducció moderada pot millorar la sensibilitat a la insulina.
- Menys sedentarisme: incorporar moviment a la rutina diària i evitar romandre assegut durant períodes llargs.
- Seguiment mèdic: controlar periòdicament la glucosa, especialment quan hi ha factors de risc.
Els programes intensius que combinen activitat física i pèrdua moderada de pes han demostrat reduir aproximadament un 58 % el risc de desenvolupar diabetis de tipus 2 en persones amb risc elevat.
"La prevenció requereix canvis sostinguts, no mesures restrictives puntuals. El seguiment mèdic permet comprovar com evolucionen els nivells de glucosa i adaptar les recomanacions a les necessitats de cada pacient", conclou l’especialista.
