L’hepatitis B i l’hepatitis C són dues infeccions víriques que poden afectar el fetge i evolucionar sense símptomes clars durant anys. Amb motiu del Dia Mundial contra l’Hepatitis, que se celebra cada 28 de juliol, convé recordar la importància de detectar-les a temps per evitar complicacions.

A Espanya, l’hepatitis C activa se situa en el 0,14% de la població, amb una taxa de curació superior al 94%, segons el Ministeri de Sanitat. Tot i així, s’estima que prop de 13.000 persones continuen sense diagnosticar. En el cas de l’hepatitis B, presenta una baixa prevalença (~500 casos anuals), principalment en adults no vacunats correctament en la infància.

"Una de les principals dificultats és que aquestes infeccions poden passar desapercebudes durant molt de temps. Una analítica alterada, un antecedent de risc o una infecció antiga no estudiada poden ser la pista que permeti diagnosticar abans que hi hagi dany hepàtic avançat", explica la Dra. Victoria Andreu, cap de Servei de l’àrea d’Aparell Digestiu de l’Hospital Universitari Sagrat Cor.

Dos virus diferents que afecten el fetge

En tots dos casos es tracta d’infeccions víriques que produeixen inflamació del fetge, però, encara que afecten el mateix òrgan, no tenen la mateixa forma de transmissió, prevenció ni tractament.

• Hepatitis B: pot presentar-se com una infecció aguda i resoldre’s, tot i que en alguns casos es pot cronificar i requerir control mèdic. A més, disposa de vacuna, una eina clau per prevenir la infecció. Es transmet a través de la sang i de determinats fluids corporals.
• Hepatitis C: té una tendència més gran a fer-se crònica si no es diagnostica i tracta. Actualment existeixen tractaments molt eficaços que permeten curar la infecció en la majoria dels casos, sempre que es detecti i s’abordi de manera adequada. La seva transmissió és principalment per contacte amb sang infectada.

"El primer pas és saber quin virus està implicat i com es troba el fetge. En l’hepatitis B cal comprovar la situació immunitària, valorar la necessitat de seguiment i prevenir la transmissió; en l’hepatitis C, confirmar el diagnòstic permet plantejar un tractament curatiu en molts pacients", assenyala la Dra. Andreu.

Quan convé consultar amb un especialista?

Aquestes infeccions no sempre produeixen símptomes en fases inicials. Quan apareixen, solen ser poc específics i es poden confondre amb altres processos digestius o infecciosos.

Convé demanar una valoració si es presenten signes com cansament intens sense causa clara; coloració groguenca de la pell o dels ulls; orina fosca; dolor abdominal persistent; pèrdua de la gana; nàusees o malestar mantingut.

També pot ser recomanable consultar si existeixen alteracions en les proves hepàtiques, antecedents mèdics, contacte previ amb material punxant o, per exemple, tatuatges o pírcings realitzats sense garanties d’esterilització.

L'analítica com a punt de partida

El diagnòstic es realitza principalment mitjançant anàlisi de sang. Aquesta prova permet confirmar o descartar la infecció, identificar el tipus de virus i valorar si existeix activitat viral. En alguns casos, l’estudi pot completar-se amb proves d’imatge, com una ecografia, o amb proves dirigides a valorar la fibrosi hepàtica.

A partir d’aquests resultats, l’especialista pot decidir si el pacient necessita seguiment periòdic, tractament o mesures específiques per reduir el risc de transmissió i protegir la salut hepàtica a llarg termini.

"Detectar la infecció de forma precoç permet conèixer com es troba el fetge i decidir què necessita cada persona en funció del tipus de virus, l’activitat de la infecció i el grau d’afectació hepàtica", apunta l’especialista. "Aquest abordatge individualitzat és el que permet actuar a temps i evitar que el diagnòstic arribi quan ja existeixen complicacions", conclou la cap de Servei de l’àrea d’Aparell Digestiu de l’Hospital Universitari Sagrat Cor.