A Espanya, cada any es produeixen al voltant de 90.000 nous casos d’ictus, segons la Societat Espanyola de Neurologia (SEN). Aquesta alteració brusca de la circulació sanguínia al cervell pot produir-se per l’obstrucció d’un vas sanguini —ictus isquèmic— o per la seva ruptura —ictus hemorràgic—. En tots dos casos, reconèixer els símptomes i actuar amb rapidesa és fonamental.
Una desviació sobtada de la boca, la dificultat per parlar o entendre i la pèrdua de força en un braç o una cama són algunes de les senyals més característiques. El que ha de fer sospitar és, especialment, la seva aparició sobtada.
"Les primeres hores són decisives, sabem que actuar durant les sis primeres hores des de l’inici dels símptomes pot reduir les complicacions en més d’un 25 %. Per això, reconèixer les senyals d’alerta i rebre assistència mèdica com més aviat millor pot marcar una diferència important", explica el Dr. Francisco José Gil, cap del Servei de Neurologia de l’Hospital Universitari Sagrat Cor.
Tres gestos senzills que poden ajudar a reconèixer-lo
Davant d’un canvi sobtat, tres comprovacions poden ajudar a detectar alguns dels signes més freqüents:
- Demanar a la persona que somrigui. Si un costat de la cara queda caigut o la boca se desvia, pot existir una alteració facial.
- Demanar-li que aixequi els dos braços. La dificultat per elevar o mantenir-ne un ha de fer sospitar.
- Demanar-li que digui una frase senzilla. Cal prestar atenció si arrossega les paraules, no aconsegueix expressar-se o sembla que no comprèn.
A més, existeixen altres senyals d’alerta que no convé passar per alt:
- Pèrdua de sensibilitat o adormiment d’un costat del cos.
- Alteracions sobtades de la visió.
- Inestabilitat, pèrdua d’equilibri o dificultat per caminar.
- Mal de cap molt intens i d’inici sobtat.
"A vegades es tendeix a associar l’ictus únicament amb una paràlisi evident, però pot manifestar-se d’altres formes. Els símptomes depenen de la zona del cervell afectada i, en ocasions, poden ser menys evidents, com una alteració de la visió o una pèrdua sobtada d’equilibri", assenyala el Dr. Gil.
No és necessari que apareguin diversos símptomes alhora. Davant qualsevol d’aquestes alteracions de forma brusca, s’ha de trucar immediatament al 112 per rebre assistència mèdica urgent.
I si els símptomes desapareixen?
Que la desviació de la boca, la dificultat per parlar o la pèrdua de força durin només uns minuts no significa que l’episodi hagi deixat de ser rellevant. En alguns casos, com en un atac isquèmic transitori (AIT), els símptomes poden desaparèixer completament, però requereixen igualment valoració mèdica urgent.
"Un atac isquèmic transitori pot precedir un ictus establert. Per això, tot i que la persona s’hagi recuperat aparentment, és necessari estudiar la causa de l’episodi i identificar possibles factors de risc per prevenir nous esdeveniments cerebrovasculars", apunta l’especialista.
La importància de la prevenció
A més de reconèixer els símptomes, la prevenció exerceix un paper fonamental. La hipertensió arterial és el principal factor de risc modificable de l’ictus, encara que també influeixen altres factors com el tabaquisme, la diabetis, el colesterol elevat, l’obesitat, les apnees de la son o la fibril·lació auricular.
Segons la SEN, prop del 90 % dels casos d’ictus podrien evitar-se mitjançant un adequat control dels factors de risc vascular i l’adopció d’hàbits de vida saludables. Mantenir una alimentació equilibrada, practicar exercici físic de manera regular, evitar el tabac i limitar el consum d’alcohol són algunes de les principals mesures preventives.
"El control de la pressió arterial és especialment important, perquè la hipertensió pot avançar durant anys sense provocar símptomes. Detectar-la i tractar-la adequadament, juntament amb el seguiment d’altres factors de risc cardiovascular, permet reduir les probabilitats de patir un primer ictus o que torni a produir-se", conclou el Dr. Gil.
