Més enllà del tremolor, els senyals primerencs del Parkinson que a vegades passen desapercebuts

El Parkinson sovint s’associa de manera immediata al tremolor, però aquesta imatge no sempre reflecteix com comença la malaltia. En moltes persones, les primeres alteracions no criden especialment l’atenció. Petits canvis en la manera de caminar, una escriptura que es torna més petita, un pitjor descans nocturn o una pèrdua d’olfacte que rarament es relaciona d’entrada amb un trastorn neurològic.

Aquesta és una de les raons per les quals el diagnòstic no sempre arriba en les primeres fases. Segons la Federació Espanyola de Parkinson, al voltant de 160.000 persones conviuen amb aquesta malaltia a Espanya i es calcula que podria haver-n’hi unes 30.000 més sense diagnosticar. La mateixa entitat recorda a més que el Parkinson no es limita als símptomes motors, sinó que també pot manifestar-se a través d’alteracions no motores amb un impacte real en la qualitat de vida.

"A consulta veiem pacients que no presenten símptomes molt evidents a priori, sinó una sèrie de canvis subtils que es mantenen, es combinen entre si i comencen a alterar funcions quotidianes. És aquí on convé pensar que pot haver-hi alguna cosa més i valorar-ho", explica el Dr. Enric Vergés, cap del Servei de Neurologia de l’Hospital Universitari Sagrat Cor.

Què és el Parkinson i per què no sempre es manifesta igual

El Parkinson és un procés neurodegeneratiu crònic i progressiu que afecta el sistema nerviós. Es produeix per la pèrdua de neurones que intervenen en la producció de dopamina, una substància imprescindible per regular el moviment amb normalitat. Aquesta manca de dopamina altera circuits cerebrals implicats en la coordinació motora, però també pot repercutir en altres funcions, cosa que ajuda a entendre per què no sempre es presenta de la mateixa manera.

Per això, reduir el Parkinson al tremolor és simplificar massa. Hi ha persones en les quals predominen els canvis motors des de l’inici i altres en les quals primer apareixen trastorns del son, restrenyiment, pèrdua d’olfacte, cansament o determinades alteracions emocionals.

"El que fa sospitar la malaltia no és tant un símptoma per separat com la manera en què diversos canvis es mantenen en el temps i comencen a tenir un impacte funcional. Aquesta visió de conjunt és clau en les fases inicials", assenyala el Dr. Vergés.

Imagen en alta resolución. Este enlace se abrirá mediante lightbox, puede haber un cambio de contextoinfografia-parkinsonSenyal que poden orientar a una valoració neurològica

Encara que en cada persona pot manifestar-se de manera diferent, hi ha símptomes que mereixen atenció quan persisteixen o es sumen entre si. Entre els més habituals es troben:

• una manera de caminar més lenta, amb passes curtes o arrossegament dels peus;
• menor balanceig d’un braç en caminar;
• dificultat per iniciar alguns moviments;
• canvis en l’escriptura, que es torna més petita i apretada;
• rigidesa o sensació de destresa en moviments quotidians;
• alteracions del son, especialment durant la fase REM;
• restrenyiment persistent;
• pèrdua d’olfacte;
• veu més baixa o apagada

"Reconèixer que el Parkinson pot manifestar-se més enllà del moviment ajuda a entendre millor per què algunes persones triguen a ser diagnosticades. I és que no sempre es manifesta amb la imatge més coneguda de la malaltia", afegeix l’especialista.